La belle de glace

Mo Yan. La belle de glace.
Traductor: Chantal Chen-Andro.
Editorial: ePoints, 2014.
Edició digital equivalent a 33 pàgines.

belle-glaceEm vaig comprar La belle de glace perquè era un relat curt i em pensava que només s’havia publicat en format independent, i ara veig que aquest relat el podem trobar a Enfant de fer. I ja me l’he comprat i el tinc a casa.

Per què m’he comprat un llibre de Mo Yan, si em passo mitja vida dient que està sobrevalorat? Doncs perquè La belle de glace m’ha agradat molt i he pensat que potser m’he equivocat llegint una novel·la i una altra d’aquest autor i que li he de donar una oportunitat amb les històries curtes. Però d’això ja en parlarem més endavant, quan us comenti el recull sencer.

De moment, toca parlar d’aquesta història en què veiem un noi que comença a treballar com a aprenent al consultori mèdic que té el seu oncle. Hi veurem clarament reflectida la jerarquia familiar, el respecte als més grans, els prejudicis contra la gent que es busca la vida d’una manera diferent a la tradicional… I també hi veurem una petita crítica de l’autor a la manera en què està progressant el món xinès (la presència de la contaminació, la proliferació del turisme) i com s’ho prenen els xinesos: uns amb alegria i altres amb desgana. Una altra cosa molt típica que hi trobem és l’oncle i la seva tassa de te, amb el cul tot negre i recobert de fulles de te que ja hi estan enganxades, i també hi fan una aparició estelar les escopinades. Si heu estat a la Xina, ja sabeu de què parlo.

Gran part del relat gira en torn d’una ex-companya de classe del protagonista, la Meng Xixi, que un dia es troba malament i se’n va al consultori on treballa el noi. A partir d’aquí, cal estar atent a la reacció de les tres persones que hi treballen: el noi, la tieta i l’oncle. I estigueu pendents, també, del final.

Aquest relat només costa 0,99 euros a Amazon. Val la pena provar-lo, per aquest preu, oi? Si voleu llegir-ne el principi, només cal que feu clic en aquest enllaç i rebreu un fragment del relat de manera totalment gratuïta.

Nosaltres aviat us parlarem del recull sencer, Enfant de fer.

Entrevista a Javier Altayó

altayo_1Feia temps que teníem pendent parlar amb en Javier Altayó (Sabadell, 1978), traductor de xinès, però no acabàvem de trobar el moment. Ara, amb l’aparició recent de El problema de los tres cuerpos, que ha traduït directament del xinès al castellà, semblava lògic que ens poséssim en marxa.

En Javier és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’anglès i el xinès com a idiomes de carrera, i ha aprofundit els seus estudis de llengua i cultura xinesa a la Renmin Daxue i a Beijing Daxue, dues de les universitats més importants de la Xina. Fa un munt d’anys que viu a Taipei (ben aviat seran tants com els que va viure a Sabadell!), i hi hem compartit alguna iniciativa molt interessant, com ara la d’un club de lectura en xinès. Avui el coneixerem una mica més.

Javier, a hores d’ara ja deus estar molt adaptat a la vida a Taiwan, no? Com vas decidir-te a anar-hi?

A Taiwan m’hi sento com a casa. Des de ben petit m’havien atret la cultura de l’Àsia Oriental i el tarannà de la seva gent. Hi porto vivint de manera més o menys intermitent des de l’octubre de l’any 2001. L’onze de setembre d’aquell any, dia de l’atemptat de les Torres Bessones, jo era a casa fent una traducció tècnica de l’anglès avorridíssima. Estava molt decaigut perquè tot just havia tornat d’un any d’estada a la Xina on havia après moltíssimes coses tant de cultura com de llengua, però el meu nivell encara no era bo per a dedicar-me a traduir del xinès i per pressió familiar havia acceptat una feina de traductor de l’anglès que no m’omplia gens. D’alguna manera, l’impacte d’aquelles imatges esgarrifoses em va fer veure que la vida és molt curta i em va donar l’impuls que em calia per fer tot el possible per a tornar a l’Àsia, perfeccionar el meu nivell de xinès i dedicar-m’hi. El mes següent arribava a Taipei. Va ser una de les millors decisions de la meva vida.

A l’entrevista que vam fer a la Sara Rovira amb motiu del Dia de la Traducció vam tocar el tema estrella entre els traductors del xinès: es pot viure únicament de la traducció (literària) del xinès? Tu pots fer-ho o complementes aquesta activitat amb d’altres?

El cert és que entre aquells que traduïm al castellà o al català no en tinc notícia, tots ho complementem d’una manera o altra o fins i tot hi ha qui s’hi dedica per amor a l’art. En el meu cas concret la docència suposa al voltant del 80% dels meus ingressos, però no arriba al 20% de la meva jornada laboral. A part de fer classes de castellà, cosa que m’agrada perquè m’ho passo molt bé i l’ambient de progrés que es respira entre estudiants m’enriqueix, la major part del temps em dedico a traduir i a la consultoria i assessorament editorials.

La part de la docència queda clara, però… què vols dir, ben bé, amb “consultoria i assessorament editorial”? És el que també coneixem com a “serveis editorials”? En el teu cas, quines tasques duus a terme en aquest camp?

compound-eyesAquest concepte inclou tot un seguit de feines com ara la gestió de drets d’autor, l’elaboració d’informes de lectura i la correcció de proves. Diem que la figura del traductor és invisible, però trobo que des de fa uns anys comença a prendre un cert relleu. En canvi, darrera d’una obra traduïda s’hi amaguen moltes altres feines que sí que passen totalment desapercebudes. Per exemple, a les edicions en xinès de llibres com La clau Gaudí (高第密碼) no hi trobaràs el meu nom enlloc, però al darrera sí que hi ha la meva mà, vigilant que una ironia s’hagi interpretat com a tal, que quedi clar que aquest nom és d’un barri i no d’un carrer… Una de les fites de què em sento més orgullós en aquesta vessant de la meva feina va ser poder convèncer un editor taiwanès de comprar els drets de El pantano de las mariposas (蝴蝶的心事) de Federico Axat, tot i que per raons relacionades amb el seu final sorprenent en principi era una novel·la impossible de traduir al xinès. Per altra banda, encara tinc espines clavades i, per exemple, malgrat el meu informe de lectura positiu i el capítol de mostra que vaig traduir per a l’agent de l’autor Wu Ming-yi, encara no hem aconseguit vendre els drets de The Man with the Compound Eyes (複眼人), un llibre tan inclassificable com extraordinari.

Fins ara hem parlat de tasques invisibles aplicades a llibres en què no has participat com a traductor. Però tu també has traduït coses, i no sempre han estat de tipus literari. Què feies, abans de fer-te conegut amb la traducció de El problema de los tres cuerpos?

Abans feia moltes traduccions de tipus tècnic, però va deixar de sortir-me a compte. L’oferta laboral en aquest camp ha acabat evolucionat cap un perfil més aviat de corrector de traduccions automàtiques que no pas de traductor pròpiament, i això amb la conseqüent reducció de les tarifes. La part positiva d’aquest fet és que, gràcies a això, des de fa uns tres anys estic centrat en el món literari, cosa que em fa molt feliç.

Entrem en la part literària, doncs, que és la que ens ha empès, finalment, a fer aquesta entrevista. Parlem de les traduccions que has fet en aquest camp. Algunes, com El sueño de la montaña del oro (金山) i El problema de los tres cuerpos (三體), ja les hem llegides i n’hem parlat en aquest mateix bloc. Què ens en pots dir, tu?

montana-oroEl sueño de la Montaña del Oro, de Zhang Ling (Destino, 2012) pel que es veu no es va arribar a vendre gaire bé i és una llàstima, és una gran nissaga familiar que ho té tot: sexe, drama, èpica… Tot i les complexitats del llenguatge tècnic de El Problema de los Tres Cuerpos, a dia d’avui aquesta ha estat la traducció més complexa tant pel que fa a la llargada com pel que fa a la varietat de temes i registres que arriba a tocar. A més la vaig fer en un temps rècord: va arribar a sortir abans que la versió anglesa.

Pel que fa al conte Quién cuidará de los Dioses de Liu Cixin (Inclòs a Terra Nova 3, Fantascy, 2014) va ser un caramel, un regal que em va fer en Mariano Villarreal, apostant per fer una traducció directa del xinès com cal. Per mi va ser un tast de la genialitat d’en Liu i preludi del que un parell d’anys després em vindria amb la trilogia.

Doncs parlem de la trilogia, almenys de la primera part. Què ha significat traduir-ho, per a tu?

Un honor i un plaer molt grans, però també una responsabilitat extrema. La novel·la ens ha explotat a les mans i la gent clama per les entregues següents, els meus editors es mereixen un monument a la paciència. M’estimo tant el material que mai estic content amb el que faig, m’han d’anar exigint cada entrega i mai no m’havia passat.

Totes les teves traduccions són traduccions directes, sense versió intermèdia en idiomes com ara l’anglès. Creus que el mètode de la traducció indirecta, que havia estat força habitual en el cas de llengües llunyanes com ara el xinès, està desapareixent?

tres-cuerpos-liu-cixinPel que veig sí que desapareix, i ja era hora. La versió anglesa duia mesos al mercat quan vaig rebre l’encàrrec i per tant vaig tenir la sort de, un cop acabada la feina, en aquell últim mes que els traductors deixem reposar el text en un calaix abans de posar-nos a corregir-lo i enviar-lo a l’editorial, poder veure com s’ho havia fet ell abans de decidir-me, però en tot cas la meva traducció de El problema de los tres cuerpos és una traducció directa, igual que la d’en Ken Liu, i el lector pot triar indistintament l’una o altra perquè totes dues són igual d’adequades.

 

Per anar tancant l’entrevista, voldríem saber quines dificultats diries que té, traduir del xinès?

Anava a dir traslladar bé la veu narrativa característica de cada autor, però això no només és cosa del xinès. Potser que sempre t’has d’empescar maneres d’acurtar la gran distància que separa culturalment els lectors de la versió xinesa original i els de les meves traduccions (més de la que hi pugui haver amb el públic anglosaxó). No sé… dificultats n’hi ha, sens dubte, però personalment, com a traductor del xinès, les característiques d’aquesta llengua em fan sentir alliberat. Amb això vull dir que quan tradueixo al castellà d’una llengua culturalment i morfològicament més propera com ara l’anglès, no sé, cada vegada que per exemple un «house» no acaba sent un «casa», cosa que com tu saps pot no ser el cas, m’ho recriminen i m’ho fan justificar.

Una última pregunta: quant de temps haurem de resistir els qui hem quedat enganxats a la primera per de la trilogia de Liu Cixin?

La segona part surt al març i la tercera a l’octubre.

Bé, Javier, t’agraïm molt el temps que ens has dedicat i totes les coses que has compartit amb nosaltres. Evidentment, el teu gran hit ara mateix és El problema de los tres cuerpos, però estem segurs que publicaràs moltes altres traduccions tan bones com aquestes o més encara. Esperem poder-ne parlar aquí, a Caràcter Xinès.

Mentrestant, si voleu, podeu seguir el blog visual d’en Javier a Tumblr: http://altayo.tumblr.com

Marrow

Yan Lianke. Marrow.
Traductor: Carlos Rojas.
Penguin Specials: China Specials.
100 pàgines.

marrowUna vegada més, Yan Lianke fa el que el que sap fer millor: portar-nos a la seva Xina rural, a un poblet de la serralada dels Balou, on trobem una vídua que té quatre fills, tots amb alguna mena de retard mental o problema de salut.

I què fas, si vius en un poble oblidat del progrés, on l’única manera de tirar endavant és casar els fills perquè tinguin una vida una mica millor? Què fas, quan aquests fills no són ben bé “normals” i costa trobar-los un espòs o esposa?

Doncs d’això va el relat que ens ofereix Yan. La lluita diària de la Sra. You per conrear les seves terres i, al mateix temps, buscar parella per als seus fills. És una dona dura, que fa front a totes les situacions que se li presenten i que parla amb el seu marit mort. Un marit que no va ser capaç de superar la pena de veure que tots els fills sortien amb problemes…

Després d’aconseguir “col·locar” les tres filles, quan ja només li queda el noi a casa, la Sra. You descobreix un remei que podria curar-li els fills. Valdrà la pena provar-ho? No és massa arriscat?

Trobareu tot això i les meravelloses descripcions d’aquest autor a Marrow, un llibre petitó que pertany a la colecció que Penguin Specials dedica a relats curts de la Xina (China Specials) i que ve molt de gust tenir entre les mans. Les cobertes dels diversos volums tenen una línia molt clara que els uneix, i sempre és un plaer tenir aquetes petites joies entre les mans.

El problema de los tres cuerpos

Liu Cixin. El problema de los tres cuerpos.
Traductor: Javier Altayó.
Ediciones B, Nova, setembre 2016.
408 pàgines.

tres-cuerpos-liu-cixinAquesta vegada hem de començar fent un kow-tow com déu mana al traductor d’aquesta novel·la, en Javier Altayó, que ens ofereix un tour de force impressionant, ja que el llibre està ple de referències científiques, tant reals com inventades. I, és clar, si ja és prou difícil traduir un text xinès científic, imagineu-vos la complexitat de traduir un text xinès que conté dades científiques inventades… un protó de vuit dimensions???

En això es nota que no sóc una lectora habitual de llibres de ciència ficció: el llibre està plagat d’explicacions tècniques, i l’argument va circulant lliurement per sota dels detalls. Com a traductora que sóc, mentre anava llegint la novel·la no podia deixar de pensar en la dificultat extrema de traduir aquest llibre del xinès al castellà. Però en Javier se n’ha sortit molt bé, i aviat parlarem amb ell sobre aquest llibre i moltes altres coses. Mentrestant, llegiu-vos aquesta entrevista tan interessant on parla sobre El problema de los tres cuerpos.

Bé, ara que ja hem parlat de la traducció, passem a parlar del llibre. El llibre és magnífic, amb una història que enganxa i que comença amb escenes que podrien haver estat reals (les activitats de denúncia de contrarevolucionaris i seves les conseqüències) i després passa a tocar temes totalment ficticis i improbables, ja dins del món de la ciència ficció.

De fet, tot balla al voltant de “la pregunta”: hi ha algú més, a l’univers? Què passaria si la resposta fos afirmativa? Com podem comunicar-nos-hi? Val. Anem un pas més enllà. I si resulta que els receptors del nostre missatge… són hostils? Aquest argument l’hem vist en moltes novel·les i pel·lícules: Independence Day, Mars Attacks, La guerra dels mons… però totes parteixen d’un raonament molt primari: els extraterrestres ens volen dominar, i ho volen fer per la força.

Però què passa si aquest altra espècie és prou intel·ligent per dominar-nos d’una altra manera? Quins són els elements clau de la nostra societat que caldria dominar per dominar-nos a tots? No, no és el president dels Estats Units d’Amèrica. El pla dels trisolarians és força més complex que això, i necessiten còmplices al nostre planeta. Amb aquestes dades, ja podeu intuir per on va la història, però hi ha més coses que us vull comentar.

A part de les divagacions i imaginacions previsibles (la societat dels trisolarians es deshidrata i rehidrata per sobreviure, per exemple), en aquest llibre hi trobem una càrrega cultural important, com ara la presència de personatges llegendaris i històrics xinesos que potser els lectors occidentals desconeixen. En aquest sentit, cal agrair les notes del traductor, poques però molt pertinents, per aclarir coses com ara que parlar de taques negres al sol era un tabú (per què? llegiu-vos la pàgina 274). Podem parlar, doncs, de ciència ficció amb característiques xineses?

Però el llibre no només és això. En certa manera, crec que l’autor escriu de manera que tant els lectors xinesos com els occidentals ens hi sentim còmodes. Les referències culturals que us he comentat segurament seran benvingudes pels seus compatriotes, mentre que personatges com Da Shi, un detectiu extravagant que és una barreja del Torrente més bèstia i de Harry Hole, delectarà els occidentals més avesats a la novel·la policíaca escandinava. De fet, aquest personatge és un dels meus favorits, amb frases com ara: “Lo que como por la boca, me sale por el culo” o “Es un tostón que aburre a las ovejas”. M’agradaria saber com ho deia en xinès.

Per tot plegat, crec que és un llibre que val molt la pena de llegir. No dono cinc estrelles a qualsevol cosa, jo. I també crec que n’hem de parlar amb en Javier, el seu traductor, que segur que ens podrà dir més coses. Stay tuned!

Dia de la Traducció: parlem amb la Sara Rovira

El 30 de setembre és el Dia Internacional de la Traducció. Per què? Doncs perquè és el dia de Sant Jeroni, patró dels traductors. Al blog L’illa deserta, germà bessó d’aquest, trobareu més informació sobre aquest tema.

sararovira
Sara Rovira-Esteva

Aquest any hem volgut celebrar el nostre dia parlant amb una traductora del xinès que té una trajectòria llarga i consolidada, i que ben aviat publica una nova traducció. Es tracta de la Sara Rovira-Esteva, llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (anglès i xinès al català) i doctora en Teoria de la Traducció. A més de la seva tasca com a traductora, la Sara és professora a la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat, on ensenya llengua i lingüística xinesa, a més a més de traducció del xinès. Així mateix, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i és traductora jurada del xinès al català. A més de tot això, és companya de promoció de la qui escriu, o sigui que és un plaer repassar amb ella diversos aspectes de la seva trajectòria professional.

Sara, quan et vas matricular a la carrera de Traducció i Interpretació calia triar un idioma principal, que en el teu cas era l’anglès, i un de secundari. Per què va ser el xinès? Ja tenies clar que t’hi volies dedicar o, com en el meu cas, la tria va ser accidental?

En realitat, la meva idea era fer alemany, del qual ja tenia un nivell elemental, però a l’hora de triar només quedàvem places a portuguès i xinès i em vaig decantar pel que em suposava un major repte personal.

A la universitat es dediquen moltes hores a l’aprenentatge del xinès, però… creus que és viable tenir-ne un coneixement suficient sense anar a la Xina? Aquesta pregunta és vàlida per a tots els idiomes, però potser és encara més pertinent en el cas del xinès…

Sincerament penso que no. Crec que és imprescindible passar un temps a la Xina no només per la qüestió del nivell d’idioma, sinó també per qüestions culturals que després constitueixen una competència fonamental per a la nostra formació com a mediadors entre aquestes dues cultures i per a la comunicació intercultural en general.

En el teu cas, després d’una estada llarga a la Xina durant la carrera (i d’altres que has fet posteriorment) has aconseguit un domini del xinès que t’ha permès dedicar-t’hi professionalment. El teu perfil és ric en matisos, i ens agradaria començar per la teva dedicació a la traducció. Les traduccions que fas són principalment literàries o també en fas d’altres tipus?

Puntualment també he tingut l’oportunitat de traduir algunes pel·lícules tant al castellà com al català i de tant en tant faig alguna traducció jurídica. Val a dir, però, que ni la traducció literària, ni l’audiovisual ni la jurídica em donarien de menjar, ni totes juntes ni per separat, en el cas del xinès.

Tu ets una de les tres traductores jurades del xinès al català que hi ha a Catalunya. Això vol dir que tens molta feina amb traduccions d’aquesta mena? O el mercat és petit?

Realment m’arriben molt poques traduccions d’aquesta mena. Penso que el mercat amb aquesta combinació lingüística és petit, però que encara ho és més en aquest àmbit, en què hi predomina la combinació xinès-castellà i, fins i tot, xinès-anglès. En tot cas, m’arriben més casos d’inverses (català-xinès) que a l’inrevés i, sobretot, de documents més de caire administratiu (expedients acadèmics, antecedents penals, etc.).

nina-pequinParlem ara de la traducció que té més visibilitat: la traducció literària. Tu ja has traduït uns quants llibres, que cobreixen un ventall molt ampli de temes. Et vas estrenar amb la traducció de novel·la curta del segle XVIII, i posteriorment has traduït autors com Ma Jian i Chun Sue, sense oblidar-nos de Gao Xingjian, premi Nobel de literatura (any 2000). Segur que tots tenen aspectes complicats, però… quin t’ha fet suar més?

La veritat és que tots han suposat un repte i m’han plantejat les seves pròpies dificultats. Del San Yan: una tria, recordo la dificultat de trobar l’equilibri entre el llenguatge arcaic de la narració i el to directe i fresc dels diàlegs. De Treu la llengua saburrosa de Ma Jian el que em va costar més va ser trobar tots els referents a la cultura budista i tibetana. De La nina de Pequín, en canvi, recordo la dificultat de trobar el to juvenil i col·loquial de l’autora en català, a més a més de tots els referents a la cutura punk xinesa dels anys 90. Del premi Nobel, Gao Xingjian, el que em va costar va ser la seva prosa de contingut abstracte amb sintaxi francesa i, finalment, dels Diaris del Sàhara destacaria els nombrosos referents literaris i filosòfics a la cultura xinesa camuflats dins del text, a més a més de la impossibilitat de recuperar els noms propis àrabs i amazigs originals perquè queden totalment irreconoscibles després de passar pels caràcters xinesos.

Parlem del futur immediat, d’aquests Diaris del Sàhara, de Sanmao, que publica un segell nou, _Rata:, d’aquí a tres setmanes. Què ens en pots dir, per fer-nos-el comprar?

rata_portada-sanmao-catDe la Sanmao puc dir que és una autora que t’atrapa. Una mena de trobadora que t’agafa de la mà i et duu d’aventures amb ella. És una dona directa, que et captiva pel seu sentit de l’humor, la seva frescor, la seva vitalitat i empenta. Diaris del Sàhara són el testimoni del pas d’una taiwanesa pel Sàhara espanyol dels anys 70, un punt de reflexió i d’encontre entre tres cultures molt diferents, que ella ens ensenya a través de la seva mirada a vegades divertida, a vegades tràgica, però absolutament sempre des del cor i des de la seva necessitat d’explicar i compartir.

I la pregunta clau és: San Mao o Sanmao, com es veu en alguna foto de la coberta?

Doncs nosaltres apostàvem, tal com prescriu l’ortografia del pinyin, per San Mao separat. Això no obstant, el seu agent i la seva família van insitir que volien que el seu nom sortís transcrit junt i no hi ha hagut res a fer al respecte.


Aquí hem tocat un tema important: la transcripció de noms xinesos. Aquest tema apareix a la Guia de tractament de mots xinesos que va elaborar el TXICC, del qual ets membre fundadora i investigadora principal. Aquesta guia, que es va publicar en català i en castellà, conté una sèrie de directrius i orientacions per intentar posar una mica d’ordre en l’ús que es fa de les paraules d’origen xinès. Com va ser el procés d’elaboració? En quina mena de persones es va pensar a l’hora d’elaborar-la?

btpl13_guia-mots-xinesos-jpg_558860114El punt de partida d’aquesta guia va ser l’anàlisi de la situació i la identificació dels problemes i les necessitats lingüístiques observades en diferents contextos pel que fa al tractament dels mots d’origen xinès en català. L’equip de treball el formàvem professores de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra i membres adscrits externs, integrants del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català i el Castellà. Per tal que la iniciativa no es quedés en l’àmbit universitari i tingués l’impacte social desitjat, vam buscar l’assessorament i la complicitat d’institucions i serveis lingüístics de referència, concretament l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT.

El perfil dels usuaris no només inclou professionals de la llengua i de la comunicació, com poden ser periodistes, traductors, intèrprets i lingüistes, sinó també bibliotecaris, mestres, mediadors, jutges, metges o, en general, tota persona que hagi de fer ús de termes d’origen xinès que cada cop són més a casa nostra.

A part de tot el que hem comentat fins ara, tu et dediques a la docència en l’àmbit del xinès, i ja han passat per les teves mans un munt de promocions. Com veus el futur de la traducció del xinès? Tenim professionals ben preparats?

Penso que el fet que s’hagin diversificat els estudis, ja que ara també comptem amb un grau en Estudis de l’Àsia Oriental, a més a més del grau en Traducció i Interpretació, és una bona notícia perquè cada cop la nostra societat compta amb una major massa crítica més ben preparada perquè ha gaudit de més i millors recursos durant el seu procés de formació. Això no obstant, penso que la societat en general encara no valora suficientment la tasca del traductor-mediador amb aquest perfil.

Moltes gràcies, Sara, per les respostes i el temps que ens has dedicat. Esperem que aquest sigui el primer perfil de traductor que publiquem en aquest blog, i t’agraïm molt que ens hagis ajudat a trencar el gel.

Lectors, ja ho sabeu: el 26 d'octubre, tenim una cita amb una Rata i amb Diaris del Sàhara!