El pabellón de las peonías

Tang Xinzu. El pabellón de las peonías o Historia del alma que regresó.
Traductora: Alicia Relinque Eleta.
Títol original: 牡丹亭.
Editorial: Trotta.
472 pàgines.

pabellon-peonias-relinqueAquest llibre és especial. No, la història no és gaire innovadora ni és difícil esbrinar com acabarà, sino que més aviat és força previsible. L’encant principal de El pabellón de las peonías no és res de tot això, sinó el fet de tenir entre les mans una obra que té més de 400 anys i que ha estat capaç d’envellir dignament. Igual que altres grans obres de la literatura tradicional xinesa, com ara Sueño en el pabellón rojo (edició revisada per la mateixa Relinque) Jin ping mei (traduïda també per Relinque), El pabellón de las peonías ens transporta directament a una altra època gràcies a la qualitat de la traducció, obra d’Alicia Relinque Eleta i I Premi Marcela de Juan a una traducció directa del xinès al castellà.

Però anem per ordre: l’argument. És típic: una noia de casa bona s’enamora d’un noi mentre dorm, i l’amor és tan i tan potent que la consumeix i… es mor (si us mireu ben bé el títol, veureu que això no és un spòiler). A partir d’aquí, caldrà veure si els dos enamorats aconsegueixen reunir-se o no, però la gràcia és, sobretot, veure com s’enllacen fragments de teatre amb versos poètics, tot ple d’al·lusions a referents culturals que seria impossible capir sense les notes de la traductora, que apareixen de manera constant al llarg del llibre. Podem dir, doncs, que l’element central del llibre és la tasca de la traductora, que cal apreciar en tota la seva magnitud.

Dit això, cal destacar també el preciosisme de l’edició de Trotta, que s’ha mullat a fons publicant una obra que no serà un best seller i que es publica més per militància que per fer-hi quatre calers. Es mereix, doncs, la vostra compra: apunteu-vos-el per a Sant Jordi!

Anuncis

6 idees per a la Carta de Reis 2018

Com deia en una entrada anterior, cada vegada em costa més trobar llibres que m’enganxin. Per això, la carta de Reis d’enguany és més curta que en altres ocasions i us arriba més tard: m’ha costat força decidir-me. Tot i així, teniu unes quantes propostes per triar (i també en podeu fer vosaltres, al camp de comentaris). Comencem per la part en què parlo de llibres que m’he llegit:

Com veieu, la llista dels llibres llegits que ofereixen garanties és curta, i per això voldria afegir-hi algunes propostes que, tot i que no he llegit, fan bona pinta.

pabellon-peonias-relinquePel que fa als llibres que sí que he llegit, podeu veure que els que us recomano són ben diferents entre ells. Obro la llista amb El bosque oscuro, un llibre de ciència ficció que és la segona part d’una trilogia que va començar amb El problema de los tres cuerpos, més interessant que aquest segon lliurament. Ja n’hem parlat en aquest mateix blog, o sigui que només cal que feu clic sobre el nom del llibre per veure la nostra opinió. Pel que fa a El pabellón de las peonías, és un dels clàssics més coneguts de la literatura xinesa, i és molt recomanable llegir-lo per la riquesa d’estils i de referents culturals que incorpora (vers, prosa, teatre… ho té tot!). Us recordo que aquesta traducció d’Alicia Relinque ha guanyat no fa gaire el I Premi Marcela de Juan de traducció d’una obra del xinès al castellà. Ben aviat en tindrem la ressenya aquí, al blog, però ja us avanço que és un llibre 5 estrelles.

També us recomano Gritos en la llovizna, del mai prou admirat Yu Hua, que ens arriba amb una magnífica traducció d’Anne-Hélène Suárez. En aquest cas, veureu la història d’un nen que els seus pares donen en adopció i que, més endavant, ha de tornar a casa seva. No només veureu la manera en què el tracten, excloent-lo de la vida familiar, sino que també veureu la Xina rural. És una bona obra de Yu Hua, però segurament són millors Vivir!Brothers. En tot cas, us recomano qualsevol de les novel·les de Yu Hua, i també qualsevol de les traduccions d’Anne-Hélène Suárez.

A-tree-grows-in-DaichengFinalment, saltem a l’apartat dels llibres “a l’aventura”. Per què els he triat? En el primer cas, Happy Dreams, fa temps que tinc pendent llegir alguna cosa de Jia Pingwa, de qui no paro de veure bones crítiques; a més a més, Nicky Harman és una traductora “de confiança”, de qui ja he llegit altres traduccions. En el cas de Lu Nei, li vaig llegir un llibre, Young Babylon, que estava força bé, i vull donar-li una segona oportunitat. L’argument de A Tree Grows in Daicheng m’ha semblat força atractiu (parla d’un poble i de com evoluciona durant la Revolució Cultural), i he pensat que és el moment de provar-ho. Tanca la llista All the Way to Death, un thriller amb un plantejament curiós: un autor troba escrits una sèrie d’assassinats al seu ordinador, i estan escrits amb el seu estil. Ha sigut ell? Ell no n’és gens conscient…

Bé, això és tot de moment. Si teniu alguna proposta, no dubteu a fer-la al camp de comentaris. Mentrestant, us desitjo una bona entrada d’any i espero que el 2018 ens porti molts més llibres! (Sembla que a l’estiu en tindrem un de Yan Lianke.)

Bon any i bons Reis!

El bosque oscuro

Cixin Liu. El bosque oscuro.
Traductor: Javier Altayó i Jianguo Feng.
Títol original: 黑暗森林.
Editorial: NB Nova.
600 pàgines.

 

bosque-oscuro-liu-cixinAquesta és la segona part de la trilogia de Liu Cixin que ha sorprès el món i que va començar amb El problema de los tres cuerpos, del qual ja hem parlat en aquest blog. Us he de dir que, així com el primer volum em va enganxar i interessar molt, aquest segon se m’ha fet una mica més pesat de llegir. No té el mateix atractiu i, a més, és molt lent. De tota manera, també té punts positius, com ara que el final no es veu a venir des del principi i us pot sorprendre una mica. Ah, sí, i també hi ha una escena que és digna de fer-ne una peli. A veure si la trobeu!

Per altra banda, us volia comentar que en alguns punts el llibre mostra tendències “Corín Tellado” quan l’autor intenta introduir elements més romàntics en la història. I cal dir que no sempre se’n surt bé. Hi ha trossos una mica cursis, com ara quan ens parla de la noia inventada, i ens “regala” frases com ara “encontró su paraíso en los ojos de aquella muchacha”, que són tirant a bledes i queden una mica fora de la història. Sincerament, crec que aquest aspecte és el menys aconseguit del llibre.

En canvi, vull destacar l’habilitat dels traductors a l’hora de resoldre la traducció de detalls tècnics que devien ser molt complicats de traduir (i d’entendre, sincerament). En l’equip destaca Javier Altayó, que ja ens va oferir una magnífica traducció del primer llibre de la trilogia. En aquest cas, també, la traducció es llegeix perfectament, sense fer-nos sospitar en cap moment de determinades frases, que és el que sol passar quan les frases “rasquen” i acabes pensant que tot està mal traduït.

En resum, crec que, tot i que no està a l’altura del primer lliurament, El bosque oscuro és un bon llibre que us farà passar una estona agradable, i pot ser un bon regal de Nadal (qui no ha de fer un regal a l’amic invisible??).

Una tria difícil

polletsM’adono ara, a bones hores, que no vaig arribar a penjar la meva proposta de llibres per a Sant Jordi, i veig que hi tocava un tema que em preocupa: la dificultat de trobar llibres que realment m’agradin. Aprofito, doncs, per compartir amb vosaltres la meva opinió amb l’esperança de saber si us passa igual… o si és que sóc massa exigent. Deia això:

[Abril 2017]

No sé si us passa com a mi, però darrerament em costa trobar llibres traduïts del xinès que vagin més enllà de les 3 estrelles (en la meva classificació, el màxim són 5). Trobo que hi ha autors que ens arriben pel simple fet de ser crítics amb el règim xinès, independentment de la qualitat de les seves obres. I fins i tot els que he llegit i no són un desastre es dediquen a il·lustrar una mena de “corrupció de baixa intensitat” que arriba a tots els nivells de la societat xinesa: advocats que subornen els jutges perquè es mirin els seus casos, empresaris que se’n van a sopar (o de putes) amb els seus clients per aconseguir un negoci, espavilats que fan tota mena de “trapitxeos” per buscar-se la vida…

El pitjor de tot és que la majoria d’aquests autors ni tan sols no ho expliquem amb una capa addicional de “poesia” o qualitat o com en vulgueu dir. No “vesteixen” les seves històries, i tot queda en una mena d’estil documental, sense cap dels elements que caracteritzen les obres més dignes de recordar. Els arguments són facilots i previsibles, i no hi ha aquelles papallones a la panxa que fan que t’enganxis i no puguis deixar el llibre sobre la taula. Segurament m’entendreu si, per exemple, us llegiu Dancing through red dust i el compareu amb Chroniques de Zhalie. En el primer, trobem un recull immisericorde de “pecats” de corrupció, sense cap mena de guarnit, mentre que en el segon les crítiques al sistema i al desenvolupament accelerat queden enllaçades en una trama molt més rica i amb més interès. (Yan Lianke for president!)

[Final de la reflexió.]

No sé si vosaltres us hi heu trobat, o si busco més del que realment hi ha… però és que tinc la sensació que hi ha tota una generació d’autors més aviat joves (caldria definir què vol dir jove) que, com deia més amunt, fan uns retrats més aviat pobres de la societat en què viuen… Com deia aquell: “¿Hay alguien más?” No vull dir que no hi hagi res per llegir, clar. Hi ha autors de qualitat demostrada com Yu Hua, Yan Lianke, Yiyun Li, Ha Jin, Mo Yan, Su Tong, Ge Fei i molts altres, però trobo que costa trobar una “nova fornada” igual d’interessant.

Seria molt interessant acumular opinions sobre aquest aspecte. Si llegiu llibres traduïts del xinès, teniu la mateixa impressió que jo? Quins autors són mereixedors de la vostra confiança? Si llegiu literatura en xinès, sense traduir, heu trobat algun autor que considereu que valdria la pena fer arribar als qui llegim en altres idiomes?

 

I Premi Marcela de Juan: Alicia Relinque

pabellon-peonias-relinqueEl dia 16 d’octubre es va atorgar el I Premi Marcela de Juan, que premia la traducció al català o al castellà d’una obra escrita en xinès (només s’accepten traduccions directes). La idea és alternar les edicions que premiïn el català i el castellà, i donar un premi cada dos anys. Aquest any, es premiava la traducció al castellà.

L’acte va ser senzill i amè, amb parlaments de diversos membres de l’estructura que dona cobertura al premi: el president de l’Institut Confuci, la rectora de la UAB, el degà de la Facultat de Traducció i Interpretació (UAB), la presentadora de l’acte… Tots van estar molt encertats en el seu camp, però cap no va igualar la lucidesa, l’energia i l’entusiasme del parlament de la guanyadora, Alicia Relinque Eleta.

A l’Estat espanyol no hi ha moltíssims traductors del xinès, però la veritat és que n’hi ha de molt bons. La guanyadora d’aquesta edició n’és una mostra. Només cal dir que l’obra que li ha valgut el premi és El pabellón de las peonías, una obra mestra de la literatura xinesa que, al meu parer, acumula diversos factors de dificultat:

  • Escriptura en xinès clàssic, que sol ser més sintètic (i críptic) que l’actual.
  • L’obra original és una peça de teatre que combina diversos estils narratius: prosa, teatre pròpiament dit i poesia.
  • El text està ple de referents i al·lusions totalment desconeguts per a la majoria de lectors hispanoparlants. Ha calgut posar-hi una bona quantitat de notes de traducció.

I segur que em deixo alguna cosa. Ja podeu intuir, doncs, que es tracta d’una traducció molt treballada que constitueix una aposta editorial arriscada, i el jurat ha volgut reconèixer el projecte amb aquest premi. Per rematar-ho, la presentació de l’editorial Trotta és brillant, amb tapa dura i paper de qualitat.

Com deia més amunt, el parlament que ens va adreçar Alicia Relinque va estar ple d’explicacions i exemples sobre com havia procedit a fer la traducció, i ens va deixar sorpresos per l’energia i la passió amb què parlava de la feina feta. Jo no la coneixia, tot i que sí que li havia llegit alguna traducció, i em va sorprendre molt agradablement la simpatia i la familiaritat amb què ens va parlar.

Si anem més enllà de l’obra guanyadora, puc dir que estic contenta de veure que el panorama de la traducció del xinès té professionals preparats per continuar fent-nos arribar literatura xinesa de la bona, i crec que la iniciativa encapçalada per Helena Casas-Tost és una bona manera de fomentar i promocionar la traducció d’aquest idioma.

Per acabar, no puc no recomanar-vos un parell de traduccions en què ha participat Alicia Relinque Eleta:

  • Jin Ping Mei o El erudito de las carcajadas. Aquesta edició de luxe d’Atalanta està traduïda, prologada i anotada per Relinque. Una joia de la literatura clàssica xinesa, coneguda pel to pujat de les històries que hi passen. Però no us deixeu enganyar: no tot s’acaba al llit. En aquest blog hem parlat de la traducció al francès d’aquesta obra.
  • El sueño del pabellón de oro. En aquesta ocasió, Relinque és la revisora de la traducció. Per a mi, aquesta és la millor obra de la literatura xinesa clàssica. Són dos totxarros que val molt la pena llegir. En aquest blog hem dedicat una entrada al primer volum i una altra al segon.

Això és tot. Ara, toca esperar l’edició del 2019, que premiarà una obra xinesa traduïda al català. Mentrestant, podeu trobar més informació sobre el lliurament d’aquest premi a la web de les entitats que han organitzat aquest certamen: la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, el Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i la Fundació de l’Institut Confuci de Barcelona.