La canción de la pena eterna

Wang Anyi. La canción de la pena eterna.
Kailas Ficción, 2010.

676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.

Amb la traducció d’aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l’original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès… o sigui que, una vegada més, s’ha traduït una obra xinesa partint de la base d’una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s’hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s’hagi fet amb un esperit crític envers el text que s’ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.

El fet és que hi ha errades de concordança (“muchos tiempo”, “os vas a enfadar”, “tendría hubiera sido la suerte”), d’interpretació (“los dos echaremos una partida de mahjong…”: en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l’entorn (“la carretera de Nankín” no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció (“monosodio glutamate” no deu ser “glutamato monosódico”???; en tot cas, glutamate no és castellà…). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l’original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s’han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta… o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d’un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.

Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t’aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil…

Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l’altre món. La ressenya de l’editorial presenta el llibre com a “relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China” i diuen que les obres de Wang Anyi són “una experiencia casi musical”. Personalment, trobo que ni una cosa ni l’altra (potser m’estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d’una noia de Shanghai i els seus amors… no és gaire original… ja n’hem llegit molts, d’aquests…

No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t’esperes alguna cosa més.

Anuncis

2 respostes a “La canción de la pena eterna

  1. Anonymous

    Creo, personalmente, que Wang Anyi es una autora muy sobrevalorada, tanto en China como en el extranjero. Esta obra no la he leído, pero la película de Stanley Kwan, Everlasting Regret, basada en la misma tampoco es ninguna obra maestra.
    Sólo mi punto de vista, eh! 🙂
    Un abrazo,
    Antonio

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Celebrem la dona – Caràcter xinès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s