El do

Mai Jia. El do.
Edicions 62, 2014.
Edició per a Kindle.
Títol original de la traducció que s’ha fet servir com a original: Decoded.
Traductora: Núria Parés i Ernest Riera.

Hauria hagut de fer cas de l’instint: traducció indirecta, dos traductors, massa propaganda… tot això feia preveure un desengany, que és el que ha passat al final. Hi he caigut de quatre potes.el_do

Per començar, algun dia m’agradaria que m’expliquessin perquè, quan es fan traduccions indirectes, per què no s’encarreguen a gent que tingui coneixements de la cultura original del llibre. O per què no se n’encarrega una revisió crítica a algun sinòleg. Entenc que hi ha motius perquè una editorial faci traduccions indirectes (temps, preu, falta de traductors de la combinació directa, el que vulgueu!), però el que no entenc és que no es digui clarament que és una traducció indirecta (no passa res, si està ben feta).

Tampoc entenc que, amb tot el bé de déu de novel·les que s’escriuen en xinès, ens venguin aquesta dient que és un thriller (ho vaig llegir bé?), quan en realitat és el repàs de la història d’un geni matemàtic tirant a autista, sense gaires misteris ni dolents de la película. I si no hi ha dolent, no hi ha emoció.

D’altra banda, he trobat coses que m’han enterbolit la lectura, com ara que diguin que la persona X és la mare del protagonista, quan era l’àvia, vacil·lacions entre vos i vostè en un mateix paràgraf, expressions temporals dubtoses (què comença abans, en general, la primavera o l’Any Nou xinès?), puntuacions una mica estranyes o detalls com dir “en Rong Lillie” quan ens referim a una dona. Tot plegat em fa pensar en, com a mínim, una revisió poc acurada.

Total, que entre una cosa i l’altra, no m’ha agradat gaire aquest llibre. No sé si la traducció en anglès està gaire millor, tot i que dubto que hi hagi prou diferència per enganxar el lector: si la història no és bona, no cal donar la culpa als traductors. Tot plegat em recorda L’esperit del llop, que també em va desagradar força i que ja hem comentat anteriorment. Casualment, també era una traducció indirecta. Ens haurem de plantejar on està en problema: en la primera traducció? en la segona? o, directament, eren històries no gaire bones i amb un excés de publicitat favorable?

Potser al final el que té més raó que un sant és l’autor, que evita dir que el llibre és un thriller:

El joc d’espionatge tan sols és una aparença: jo escric sobre les persones. Sobre la gent que pateix alienació laboral: el seu esperit, el seu destí, els seus dolors o desitjos més interns. Mai Jia, Time Out Beijing (tret de la web d’Edicions 62)

Per acabar, una pregunta capciosa que és una bona endevinalla: en una traducció indirecta feta per dos traductors que ve d’una traducció directa del xinès a l’anglès, quan ens diuen que hi ha una “nota del traductor”… de quin traductor ens parlen? El que ha fet la traducció a l’anglès o els que l’han fet al català?

 

Anuncis

Una resposta a “El do

  1. Retroenllaç: Carta als Reis 2015 | Caràcter xinès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s