Les chroniques de Zhalie

Yan Lianke. Les chroniques de Zhalie.
Traductora: Sylvie Gentil.
Editorial: Philippe Picquier.
Versió Kindle, equivalent a 515 pàgines.

chroniques_zhalieUna vegada més, l’editorial Philippe Picquier ens ofereix una obra traduïda directament del xinès. La traductora, Sylvie Gentil. L’autor, Yan Lianke, per qui tinc una especial simpatia. La història, la d’un poble deixat de la mà de déu que creix fins arribar a metròpoli, amb tot el que això implica.

Yan Lianke és un gran autor, capaç de retrarar la realitat barrejant-la amb elements surrealistes (o màgics, segons com us ho mireu). Ja li havia llegit altres coses: Les jours, les mois, les années, Bons baisiers de Lénin, Dream of Ding Village, Les quatre livres o La fuite du temps. Cada un d’aquests llibres té la seva gràcia, i mentre uns són més poètics, d’altres retraren la realitat amb un estil gairebé periodístic i encara n’hi ha d’altres que porten fets històrics fins a l’absurd.

A Les chroniques de Zhalie hi trobem una narració que toca molts temes d’actualitat centrant-se en el creixement d’un poble i en l’enfrontament entre els dos personatges principals, en Kong Mingliang (el cap del poble, posterior alcalde, etc.) i la Zhu Ying (primer prostituta i després empresària del sector). Veiem com un poblet com tants altres, amb camins de terra i casetes de fusta i fang, comença a tenir carrers empedrats, carreteres asfaltades, edificis de rajola, fàbriques… i arriba la contaminació, com podem veure en aquest fragment:

“Les fumées noires et les flammes rouges qui s’échappaient des cheminées brûlaient l’air, jour et nuit l’odeur du caoutchouc et la puanteur des égouts agressaient le nez. Mais ils s’y étaient habitués, […]”. O en aquest: “Sur les arbres, les feuilles disparaissaient sous la poussière, les sacs plastique accrochés à leurs branches gonflaient le ventre et claquaient au plus petit souffle de vent.”

Com deia, Yan toca temes d’actualitat com la contaminació, la burocràcia o la corrupció a tots els nivells administratius, i els toca tots d’una manera clara i decidida, però ho fa amb elegància i sense excés, perquè la novel·la no s’acabi convertint en un panflet. I no es queda aquí. També ens presenta altres aspectes de la societat que no necessàriament vénen dels darrers temps. Veiem, per exemple, el domini que els sogres exerceixen sobre la dona dels fills, la suposada submissió de la dona a l’home, les noies joves que es venen com a dames de companyia, la gent jove que se’n va a ciutat amb una mà al davant i l’altra al darrera per trobar feina…

I tot això ens ho presenta amb una estructura original, com si es tractés realment d’alguna mena de crònica o de manual sobre el poble, amb capítols com ara “Evolució del territori”, “Economia general”, “Ecologia i naturalesa”, “L’era postindustrial”…

En definitiva, doncs, un llibre que val molt la pena de llegir i que, d’una banda, ens explica una història inventada i, de l’altra, reflecteix la realitat d’un país que es troba immers en un procés de creixement accelerat.

 

 

ATENCIÓ: a Caracter xinès aviat hi arribarà el SOL.

 

 

Anuncis

6 respostes a “Les chroniques de Zhalie

  1. Retroenllaç: Ells també escriuen – L'illa deserta

  2. Retroenllaç: Venim del nord, venim del sud… – L'illa deserta

  3. Retroenllaç: Deures d’estiu 2016 – Caràcter xinès

  4. Retroenllaç: 5 llibres per al dia de Reis – Caràcter xinès

  5. Retroenllaç: Diaris del Sàhara – Caràcter xinès

  6. Retroenllaç: Sant Jordi 2017: una tria difícil – Caràcter xinès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s