Dia de la Traducció: parlem amb la Sara Rovira

El 30 de setembre és el Dia Internacional de la Traducció. Per què? Doncs perquè és el dia de Sant Jeroni, patró dels traductors. Al blog L’illa deserta, germà bessó d’aquest, trobareu més informació sobre aquest tema.

sararovira
Sara Rovira-Esteva

Aquest any hem volgut celebrar el nostre dia parlant amb una traductora del xinès que té una trajectòria llarga i consolidada, i que ben aviat publica una nova traducció. Es tracta de la Sara Rovira-Esteva, llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (anglès i xinès al català) i doctora en Teoria de la Traducció. A més de la seva tasca com a traductora, la Sara és professora a la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat, on ensenya llengua i lingüística xinesa, a més a més de traducció del xinès. Així mateix, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i és traductora jurada del xinès al català. A més de tot això, és companya de promoció de la qui escriu, o sigui que és un plaer repassar amb ella diversos aspectes de la seva trajectòria professional.

Sara, quan et vas matricular a la carrera de Traducció i Interpretació calia triar un idioma principal, que en el teu cas era l’anglès, i un de secundari. Per què va ser el xinès? Ja tenies clar que t’hi volies dedicar o, com en el meu cas, la tria va ser accidental?

En realitat, la meva idea era fer alemany, del qual ja tenia un nivell elemental, però a l’hora de triar només quedàvem places a portuguès i xinès i em vaig decantar pel que em suposava un major repte personal.

A la universitat es dediquen moltes hores a l’aprenentatge del xinès, però… creus que és viable tenir-ne un coneixement suficient sense anar a la Xina? Aquesta pregunta és vàlida per a tots els idiomes, però potser és encara més pertinent en el cas del xinès…

Sincerament penso que no. Crec que és imprescindible passar un temps a la Xina no només per la qüestió del nivell d’idioma, sinó també per qüestions culturals que després constitueixen una competència fonamental per a la nostra formació com a mediadors entre aquestes dues cultures i per a la comunicació intercultural en general.

En el teu cas, després d’una estada llarga a la Xina durant la carrera (i d’altres que has fet posteriorment) has aconseguit un domini del xinès que t’ha permès dedicar-t’hi professionalment. El teu perfil és ric en matisos, i ens agradaria començar per la teva dedicació a la traducció. Les traduccions que fas són principalment literàries o també en fas d’altres tipus?

Puntualment també he tingut l’oportunitat de traduir algunes pel·lícules tant al castellà com al català i de tant en tant faig alguna traducció jurídica. Val a dir, però, que ni la traducció literària, ni l’audiovisual ni la jurídica em donarien de menjar, ni totes juntes ni per separat, en el cas del xinès.

Tu ets una de les tres traductores jurades del xinès al català que hi ha a Catalunya. Això vol dir que tens molta feina amb traduccions d’aquesta mena? O el mercat és petit?

Realment m’arriben molt poques traduccions d’aquesta mena. Penso que el mercat amb aquesta combinació lingüística és petit, però que encara ho és més en aquest àmbit, en què hi predomina la combinació xinès-castellà i, fins i tot, xinès-anglès. En tot cas, m’arriben més casos d’inverses (català-xinès) que a l’inrevés i, sobretot, de documents més de caire administratiu (expedients acadèmics, antecedents penals, etc.).

nina-pequinParlem ara de la traducció que té més visibilitat: la traducció literària. Tu ja has traduït uns quants llibres, que cobreixen un ventall molt ampli de temes. Et vas estrenar amb la traducció de novel·la curta del segle XVIII, i posteriorment has traduït autors com Ma Jian i Chun Sue, sense oblidar-nos de Gao Xingjian, premi Nobel de literatura (any 2000). Segur que tots tenen aspectes complicats, però… quin t’ha fet suar més?

La veritat és que tots han suposat un repte i m’han plantejat les seves pròpies dificultats. Del San Yan: una tria, recordo la dificultat de trobar l’equilibri entre el llenguatge arcaic de la narració i el to directe i fresc dels diàlegs. De Treu la llengua saburrosa de Ma Jian el que em va costar més va ser trobar tots els referents a la cultura budista i tibetana. De La nina de Pequín, en canvi, recordo la dificultat de trobar el to juvenil i col·loquial de l’autora en català, a més a més de tots els referents a la cutura punk xinesa dels anys 90. Del premi Nobel, Gao Xingjian, el que em va costar va ser la seva prosa de contingut abstracte amb sintaxi francesa i, finalment, dels Diaris del Sàhara destacaria els nombrosos referents literaris i filosòfics a la cultura xinesa camuflats dins del text, a més a més de la impossibilitat de recuperar els noms propis àrabs i amazigs originals perquè queden totalment irreconoscibles després de passar pels caràcters xinesos.

Parlem del futur immediat, d’aquests Diaris del Sàhara, de Sanmao, que publica un segell nou, _Rata:, d’aquí a tres setmanes. Què ens en pots dir, per fer-nos-el comprar?

rata_portada-sanmao-catDe la Sanmao puc dir que és una autora que t’atrapa. Una mena de trobadora que t’agafa de la mà i et duu d’aventures amb ella. És una dona directa, que et captiva pel seu sentit de l’humor, la seva frescor, la seva vitalitat i empenta. Diaris del Sàhara són el testimoni del pas d’una taiwanesa pel Sàhara espanyol dels anys 70, un punt de reflexió i d’encontre entre tres cultures molt diferents, que ella ens ensenya a través de la seva mirada a vegades divertida, a vegades tràgica, però absolutament sempre des del cor i des de la seva necessitat d’explicar i compartir.

I la pregunta clau és: San Mao o Sanmao, com es veu en alguna foto de la coberta?

Doncs nosaltres apostàvem, tal com prescriu l’ortografia del pinyin, per San Mao separat. Això no obstant, el seu agent i la seva família van insitir que volien que el seu nom sortís transcrit junt i no hi ha hagut res a fer al respecte.


Aquí hem tocat un tema important: la transcripció de noms xinesos. Aquest tema apareix a la Guia de tractament de mots xinesos que va elaborar el TXICC, del qual ets membre fundadora i investigadora principal. Aquesta guia, que es va publicar en català i en castellà, conté una sèrie de directrius i orientacions per intentar posar una mica d’ordre en l’ús que es fa de les paraules d’origen xinès. Com va ser el procés d’elaboració? En quina mena de persones es va pensar a l’hora d’elaborar-la?

btpl13_guia-mots-xinesos-jpg_558860114El punt de partida d’aquesta guia va ser l’anàlisi de la situació i la identificació dels problemes i les necessitats lingüístiques observades en diferents contextos pel que fa al tractament dels mots d’origen xinès en català. L’equip de treball el formàvem professores de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra i membres adscrits externs, integrants del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català i el Castellà. Per tal que la iniciativa no es quedés en l’àmbit universitari i tingués l’impacte social desitjat, vam buscar l’assessorament i la complicitat d’institucions i serveis lingüístics de referència, concretament l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT.

El perfil dels usuaris no només inclou professionals de la llengua i de la comunicació, com poden ser periodistes, traductors, intèrprets i lingüistes, sinó també bibliotecaris, mestres, mediadors, jutges, metges o, en general, tota persona que hagi de fer ús de termes d’origen xinès que cada cop són més a casa nostra.

A part de tot el que hem comentat fins ara, tu et dediques a la docència en l’àmbit del xinès, i ja han passat per les teves mans un munt de promocions. Com veus el futur de la traducció del xinès? Tenim professionals ben preparats?

Penso que el fet que s’hagin diversificat els estudis, ja que ara també comptem amb un grau en Estudis de l’Àsia Oriental, a més a més del grau en Traducció i Interpretació, és una bona notícia perquè cada cop la nostra societat compta amb una major massa crítica més ben preparada perquè ha gaudit de més i millors recursos durant el seu procés de formació. Això no obstant, penso que la societat en general encara no valora suficientment la tasca del traductor-mediador amb aquest perfil.

Moltes gràcies, Sara, per les respostes i el temps que ens has dedicat. Esperem que aquest sigui el primer perfil de traductor que publiquem en aquest blog, i t’agraïm molt que ens hagis ajudat a trencar el gel.

Lectors, ja ho sabeu: el 26 d'octubre, tenim una cita amb una Rata i amb Diaris del Sàhara!
Advertisements

2 respostes a “Dia de la Traducció: parlem amb la Sara Rovira

  1. Retroenllaç: Entrevista a Javier Altayó – Caràcter xinès

  2. Retroenllaç: Diaris del Sàhara – Caràcter xinès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s