Sant Jordi 2017: una tria difícil

Un any més, arriba Sant Jordi i volia compartir amb vosaltres una llista extensa de llibres que m’haguessin agradat i que considerés que val la pena que llegiu. Però aquest any el tema està complicat.

No sé si us passa com a mi, però darrerament em costa trobar llibres traduïts del xinès que vagin més enllà de les 3 estrelles (en la meva classificació, el màxim són 5). Trobo que hi ha autors que ens arriben pel simple fet de ser crítics amb el règim xinès, independentment de la qualitat de les seves obres. I fins i tot els que he llegit i no són un desastre es dediquen a il·lustrar una mena de “corrupció de baixa intensitat” que arriba a tots els nivells de la societat xinesa: advocats que subornen els jutges perquè es mirin els seus casos, empresaris que se’n van a sopar (o de putes) amb els seus clients per aconseguir un negoci, espavilats que fan tota mena de “trapitxeos” per buscar-se la vida…

chroniques_zhalieEl pitjor de tot és que la majoria d’aquests autors ni tan sols no ho expliquen amb una capa addicional de “poesia” o qualitat o com en vulgueu dir. Tot queda en una mena d’estil documental, sense cap dels elements que caracteritzen una bona obra. M’entendreu si, per exemple, us llegiu Dancing through red dust i el compareu amb Les chroniques de Zhalie. En el primer trobem un recull immisericorde de “pecats” de corrupció, “sense vestir”, com qui diu, mentre que en el segon les crítiques al sistema i al desenvolupament accelerat queden enllaçades en una trama molt més rica i amb més interès. Yan Lianke for president!

Amb això, el que vull dir és que la llista de recomanacions basada en llibres que he llegit aquest any és realment curta:

De tota manera, considero que hi ha coses interessants per llegir i, per això, encara que jo no els hagi posat la mà a sobre, m’atreveixo a fer una llista de recomanacions basada en la meva llista de desitjos:

boat-rocker-ha-jinEl primer, El invisible, fa molt de temps que el tinc a la llista de pendents, i aquest any me’l llegiré. Es tracta d’una història sobre un home que, als 40 anys, divorciat i sense fills, viu amb la seva germana i fa el que pot per tirar endavant. A The tea girl of humming bird lane la Lisa See ens presenta una minoria ètnica de la Xina i la història d’una nena d’aquesta minoria que la seva mare abandona i acaba adoptada per una família americana. A Do not say we have nothing la Madeleine Thien aprofita l’aparició d’una refugiada xinesa al Canadà per explicar-nos els anys més convulsos del domini de Mao. Cal destacar que aquest llibre va ser un dels finalistes del Man Booker Prize 2016. Passem a Ha Jin, un valor segur que ja he llegit en altres ocasions. A The boat rocker ens posa en una trama complicada en què un periodista ha d’investigar la seva ex-dona, que és afí al règim, i això li causarà força problemes. Vull incloure també un llibre de Su Tong, un autor que de vegades m’ha agradat molt i altres m’ha deixat una mica indiferent. Li donaré una altra oportunitat amb Le dit du loriot, que tracta sobre tres amics a la Xina rural. I tanco amb Yu Hua, un dels meus favorits, amb un recull d’històries sobre la Xina que ell sap retratar tan bé. Potser, algun dia, li donaran el Nobel. I serà un premi ben merescut.

Com podeu veure, la representació en català és nul·la i la castellana pràcticament també. I és que, clar, quan es publica tan poca literatura en aquests dos idiomes, és díficil trobar material que t’agradi molt…

Bon Sant Jordi!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s