Deures d’estiu 2017

Fa temps que vaig publicar l’última entrada, però, com ja us vaig dir, he estat llegint tot de llibres de cara al concurs Marcela de Juan i no he tingut gaire temps per llegir altres coses…

Per aquest motiu, la llista d’enguany és totalment a l’aventura: els llibres que hi incloc no els he llegit, però m’agradaria fer-ho ben aviat. Ja veureu que hi ha una mica de tot:

dear-friend-yiyun-liCom podeu veure, la llista està dominada per dones, cosa poc habitual. Per a més inri, encapçala la llista una de les meves autores favorites, la Yiyun Li. En aquest cas, no trobareu una novel·la, ni relats curts, sinó una mena d’autobiografia d’aquesta autora on ens ofereix reflexions sobre la seva vida. Val la pena provar-ho.

Un altre candidat a quadern d’estiu és The leavers, un llibre força diferent del que solem trobar en aquest blog. Aquí es tracta d’un nen que perd la mare (literalment, la perd: se’n va un dia a treballar i no torna) i és adoptat per gent no xinesa. Veurem què passa quan ha de marxar del Brooklyn on viu i com s’adapta a la nova situació.

El tercer, de Lijia Zhang, fa temps que el veig recomanat per usuaris a Twitter i en algun altre blog. El tema és més habitual: una noia volta pels carrers de Shenzhen i ha de triar entre clients… Es veu que la història es basa en l’àvia de l’autora, que va ser venuda a un burdell de joveneta.

Canviant totalment d’estil, sembla que el llibre de Jade Chang pot ser divertit: una família s’arruina i se n’ha d’anar de la casa que tenen a Bel Air. Agafen l’única cosa que els queda, el cotxe, i se’n van cap a l’estat de Nova York (l’estat, no la ciutat) per quedar-se a casa de la filla gran. Com podeu veure, una mena de road movie.

the-boat-rockerTanquen la llista dos autors dels quals ja hem parlat en aquest blog i n’hem llegit coses: Ha Jin i Su Tong. El llibre de Ha Jin promet i ja fa temps que el tinc pendent de lectura: un periodista expatriat ha d’investigar i escriure sobre la seva ex-dona, cosa que el pot posar en contra de gent d’una certa influència. Pel que fa al llibre de Su Tong, l’escenari és la Xina rural del sud, i utilitza tres personatges adolescents per oferir-nos una història sobre les relacions humanes, els records…

Si cap d’aquests llibres no us convenç, no patiu: aquesta tardor parlarem d’algun altre llibre que val molt la pena, i també continuarem valorant les funcions que ens ofereix l’app de Pleco, tindrem la tradicional entrevista del Dia del Traductor… Tenim feina, molta feina!

Bon estiu!

 

POESÍA CHINA: del siglo XXII a.C. a las canciones de la Revolución Cultural

Marcela de Juan. POESÍA CHINA: del siglo XXII a.C. a las canciones de la Revolución Cultural.
Alianza Editorial
365 pàgines

Marcela-de-JuanAquest any s’ha convocat la primera edició del Premi de Traducció Marcela de Juan, que vol fomentar la traducció del xinès al català i el castellà donant un premi substanciós (4.000 €) al traductor de l’obra guanyadora. Així, doncs, m’ha semblat especialment oportú llegir alguna de les obres d’aquesta dona. L’elegida ha sigut aquesta antologia poètica que va des de mostres antiquíssimes fins a poemes de Mao i de la dècada de 1970.

El primer que m’ha agradat del llibre és que l’etapa que cobreix no es queda en la Xina clàssica, sinó que arriba fins ben ençà del segle XX. Si heu llegit poesia clàssica xinesa, veureu que el que apareix en aquest llibre és el que sol aparèixer habitualment: autors com Li Bai o Su Dongpo, temes típics com ara la pobresa del pagès, l’enyor del funcionari desplaçat, gent que beu constantment… També podreu apreciar-hi crítiques al sistema establert i queixes sobre la vida pobra del pagès, o sobre dones abandonades.

També és molt interessant la part en què podem llegir poemes de la República. Es veuen frescos, nous i moderns, molt diferents del clàssics. Valen molt la pena.

Així mateix, el llibre inclou uns quants poemes de Mao Zedong, que sempre és una cosa curiosa de veure. Quants dels nostres dirigents (electes o no) han escrit mai cap cosa que s’assembli mínimament a un poema?

Finalment, agraeixo molt la sinceritat de de Juan, que a la introducció ens comenta que, en el fons, aquestes antologies acaben incloent més o menys el mateix, i que ha considerat que calia afegir alguna cosa més moderna perquè els lectors no es morissin de l’avorriment… sembla una tonteria, però això m’ha fet mirar-me l’autora amb més simpatia.

Vull aprofitar l’ocasió per dir-vos que comencem un període molt marcat pel premi Marcela de Juan. Com alguns ja sabeu, formo part del jurat, i això vol dir que tenim molts llibres per llegir d’aquí al setembre, i que es redueix significativament el temps que queda per llegir llibres que us pugui comentar aquí (evidentment, no parlarem dels llibres que estan en concurs fins que no en sapiguem el resultat!). Per aquest motiu, és molt possible que la periodicitat de publicació sigui inferior. De tota manera, el blog continua!

The Chairman’s Bao

inici
Pantalla d’inici

Tot i que no és gaire evident, aquest blog no només està pensat per parlar de llibres. De fet, en la nova etapa (diguem-ne “etapa WordPress”), la idea era parlar una mica de tot el que tingui a veure amb la lectura d’obres xineses. Això inclou eines de lectura que ja hem comentat, com ara la grandíssima app Pleco, que no només és un diccionari, i que haurem de repassar ben aviat perquè no para d’incorporar funcions i la nostra entrada pot haver quedat desfassada.

Per això avui us vull parlar de The Chairman’s Bao, una plataforma pensada per ajudar els qui ens fa mandra llegir en xinès. Ho reconeixo: em fa mandra. És molt més fàcil i ràpid llegir en qualsevol dels altres idiomes que domino, i acabo negligint una llengua que em va costar molt d’adquirir. Per això és important comptar amb apps com aquestes, que et faciliten la lectura de textos curts que parlen del dia a dia.

Què és, ben bé, The Chairman’s Bao? Doncs és una plataforma que dóna accés a articles d’actualitat que ens parlen de la Xina i que estan redactats tenint present el nivell del lector, que només ha de triar la categoria del nivell HSK que li correspongui.

The Chairman’s Bao va començar com a servei gratuït, i ara és un servei freemium. És a dir: si el fas servir gratuïtament, només pots accedir a determinats articles, mentre que si pagues la quota tens accés a tots els articles. En canvi, sembla que la resta de funcions sí que estan a disposició dels usuaris de la versió gratuïta.

Si teniu prou temps per treure’n profit, jo crec que val la pena triar l’opció de pagament. Per què? Doncs perquè inclou tot això:

  • Lectura assistida

    Plataforma multidispositiu. Ofereix una plataforma web des d’on podeu controlar el vostre perfil, una base de dades on acumuleu vocabulari i moltes coses més. Però la cosa no acaba aquí, perquè també disposeu d’una app per a mòbil i tauleta des d’on podeu llegir còmodament.

  • Lectura assistida. Si esteu llegint un article, només cal que toqueu la paraula que no enteneu i apareix un pop-up amb la traducció en anglès.
  • Vocabulari personal. Quan us apareix aquesta finestra pop-up, teniu la possibilitat d’afegir aquesta paraula o expressió al vostre vocabulari personal. Aquest vocabulari el podeu segmentar i ordenar des de la plataforma web i des de la mateixa app.
  • Pràctica sobre la marxa. En la mateixa finestra pop-up podeu veure en quin ordre s’escriuen els traços de cada caràcter seleccionat i practicar vosaltres mateixos.
  • Flashcards. Sí, són com una condemna, però hem de reconèixer que aquestes targetetes són força útils per exercitar la memòria i aprendre el vocabulari que heu anat guardat.

Com podeu veure, és una manera àgil i còmoda de llegir textos curts en xinès connectats amb l’actualitat de la Xina. Estareu al dia i practicareu la lectura en aquest idioma. Si necessiteu més informació sobre com funciona, visiteu aquesta pàgina per veure com us suggereixen que feu servir l’eina.

Sant Jordi 2017: una tria difícil

Un any més, arriba Sant Jordi i volia compartir amb vosaltres una llista extensa de llibres que m’haguessin agradat i que considerés que val la pena que llegiu. Però aquest any el tema està complicat.

No sé si us passa com a mi, però darrerament em costa trobar llibres traduïts del xinès que vagin més enllà de les 3 estrelles (en la meva classificació, el màxim són 5). Trobo que hi ha autors que ens arriben pel simple fet de ser crítics amb el règim xinès, independentment de la qualitat de les seves obres. I fins i tot els que he llegit i no són un desastre es dediquen a il·lustrar una mena de “corrupció de baixa intensitat” que arriba a tots els nivells de la societat xinesa: advocats que subornen els jutges perquè es mirin els seus casos, empresaris que se’n van a sopar (o de putes) amb els seus clients per aconseguir un negoci, espavilats que fan tota mena de “trapitxeos” per buscar-se la vida…

chroniques_zhalieEl pitjor de tot és que la majoria d’aquests autors ni tan sols no ho expliquen amb una capa addicional de “poesia” o qualitat o com en vulgueu dir. Tot queda en una mena d’estil documental, sense cap dels elements que caracteritzen una bona obra. M’entendreu si, per exemple, us llegiu Dancing through red dust i el compareu amb Les chroniques de Zhalie. En el primer trobem un recull immisericorde de “pecats” de corrupció, “sense vestir”, com qui diu, mentre que en el segon les crítiques al sistema i al desenvolupament accelerat queden enllaçades en una trama molt més rica i amb més interès. Yan Lianke for president!

Amb això, el que vull dir és que la llista de recomanacions basada en llibres que he llegit aquest any és realment curta:

De tota manera, considero que hi ha coses interessants per llegir i, per això, encara que jo no els hagi posat la mà a sobre, m’atreveixo a fer una llista de recomanacions basada en la meva llista de desitjos:

boat-rocker-ha-jinEl primer, El invisible, fa molt de temps que el tinc a la llista de pendents, i aquest any me’l llegiré. Es tracta d’una història sobre un home que, als 40 anys, divorciat i sense fills, viu amb la seva germana i fa el que pot per tirar endavant. A The tea girl of humming bird lane la Lisa See ens presenta una minoria ètnica de la Xina i la història d’una nena d’aquesta minoria que la seva mare abandona i acaba adoptada per una família americana. A Do not say we have nothing la Madeleine Thien aprofita l’aparició d’una refugiada xinesa al Canadà per explicar-nos els anys més convulsos del domini de Mao. Cal destacar que aquest llibre va ser un dels finalistes del Man Booker Prize 2016. Passem a Ha Jin, un valor segur que ja he llegit en altres ocasions. A The boat rocker ens posa en una trama complicada en què un periodista ha d’investigar la seva ex-dona, que és afí al règim, i això li causarà força problemes. Vull incloure també un llibre de Su Tong, un autor que de vegades m’ha agradat molt i altres m’ha deixat una mica indiferent. Li donaré una altra oportunitat amb Le dit du loriot, que tracta sobre tres amics a la Xina rural. I tanco amb Yu Hua, un dels meus favorits, amb un recull d’històries sobre la Xina que ell sap retratar tan bé. Potser, algun dia, li donaran el Nobel. I serà un premi ben merescut.

Com podeu veure, la representació en català és nul·la i la castellana pràcticament també. I és que, clar, quan es publica tan poca literatura en aquests dos idiomes, és díficil trobar material que t’agradi molt…

Bon Sant Jordi!

 

The Man with the Compound Eyes

Wu Ming-Yi. The Man with the Compound Eyes.
Traductor: Darryl Sterk.
Editorial: Harvill Secker, agost 2013.
Títol original: 複眼人.
Versió Kindle equivalent a 307 pàgines.

man-compound-eyes-wu-ming-yiAquest és un llibre estrany, molt estrany. Les crítiques li són totalment favorables, miris on miris. Tot i així, a mi m’ha resultat una història difícil de digerir, amb elements màgics, o surrealistes o com en vulgueu dir, que s’escapen del que són els meus gustos habituals. I, ja em perdonareu, però no li acabo de trobar la gràcia a això dels “compound eyes”… accepto crítiques! (Poseu-les als comentaris.)

De tota manera, com sempre, les coses no són blanc o negre i el llibre també té les seves coses postives. La història ens porta a Taiwan, lluny de la capital, i ens acosta a les minories ètiques originàries de l’illa. La protagonista, l’Alice, ha perdut fill i parella, i està una mica descolocada. L’arribada d’una mena de cicló ple de merda (sí, escombraries i restes diverses) la farà reactivar, ja que també es queda sense casa i troba un noi sortit d’alguna illa desconeguda, l’Atile-i, amb qui resseguirà la ruta en què es van perdre el seu fill i home.

Tot això va acompanyat d’una rica descripció de l’illa: gent, vegetacions, costums… tot plegat una narració situada en un lloc menys idílic del que sembla, on la natura reclama el seu espai. Diuen que aquest llibre es podria considerar una mena de “paràbola ecològica” i que l’autor, Wu Ming-Yi escriu sobre “ecofantasia”, i segurament és veritat, si hem de jutjar sobre la base d’aquest llibre: segons el blog Full Stop, l’autor es va basar en informació sobre el que anomenen “Pacific Garbage Patch”, una part de l’oceà Pacífic on s’acumulen tot de residus que van flotant on els porten els corrents marins.

No sé. Potser als qui us agrada més la literatura fantàstica us enganxarà més que a mi, però per a mi deixa massa assumptes per tancar…