The Chairman’s Bao

inici
Pantalla d’inici

Tot i que no és gaire evident, aquest blog no només està pensat per parlar de llibres. De fet, en la nova etapa (diguem-ne “etapa WordPress”), la idea era parlar una mica de tot el que tingui a veure amb la lectura d’obres xineses. Això inclou eines de lectura que ja hem comentat, com ara la grandíssima app Pleco, que no només és un diccionari, i que haurem de repassar ben aviat perquè no para d’incorporar funcions i la nostra entrada pot haver quedat desfassada.

Per això avui us vull parlar de The Chairman’s Bao, una plataforma pensada per ajudar els qui ens fa mandra llegir en xinès. Ho reconeixo: em fa mandra. És molt més fàcil i ràpid llegir en qualsevol dels altres idiomes que domino, i acabo negligint una llengua que em va costar molt d’adquirir. Per això és important comptar amb apps com aquestes, que et faciliten la lectura de textos curts que parlen del dia a dia.

Què és, ben bé, The Chairman’s Bao? Doncs és una plataforma que dóna accés a articles d’actualitat que ens parlen de la Xina i que estan redactats tenint present el nivell del lector, que només ha de triar la categoria del nivell HSK que li correspongui.

The Chairman’s Bao va començar com a servei gratuït, i ara és un servei freemium. És a dir: si el fas servir gratuïtament, només pots accedir a determinats articles, mentre que si pagues la quota tens accés a tots els articles. En canvi, sembla que la resta de funcions sí que estan a disposició dels usuaris de la versió gratuïta.

Si teniu prou temps per treure’n profit, jo crec que val la pena triar l’opció de pagament. Per què? Doncs perquè inclou tot això:

  • Lectura assistida

    Plataforma multidispositiu. Ofereix una plataforma web des d’on podeu controlar el vostre perfil, una base de dades on acumuleu vocabulari i moltes coses més. Però la cosa no acaba aquí, perquè també disposeu d’una app per a mòbil i tauleta des d’on podeu llegir còmodament.

  • Lectura assistida. Si esteu llegint un article, només cal que toqueu la paraula que no enteneu i apareix un pop-up amb la traducció en anglès.
  • Vocabulari personal. Quan us apareix aquesta finestra pop-up, teniu la possibilitat d’afegir aquesta paraula o expressió al vostre vocabulari personal. Aquest vocabulari el podeu segmentar i ordenar des de la plataforma web i des de la mateixa app.
  • Pràctica sobre la marxa. En la mateixa finestra pop-up podeu veure en quin ordre s’escriuen els traços de cada caràcter seleccionat i practicar vosaltres mateixos.
  • Flashcards. Sí, són com una condemna, però hem de reconèixer que aquestes targetetes són força útils per exercitar la memòria i aprendre el vocabulari que heu anat guardat.

Com podeu veure, és una manera àgil i còmoda de llegir textos curts en xinès connectats amb l’actualitat de la Xina. Estareu al dia i practicareu la lectura en aquest idioma. Si necessiteu més informació sobre com funciona, visiteu aquesta pàgina per veure com us suggereixen que feu servir l’eina.

Anuncis

Profiler

Lei Mi. Profiler.
Traductor: Gabriel Ascher.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 507 pàgines.
Títol original: 画像.

profiler_leimiAquesta és una d’aquelles ocasions en què compres una cosa sense saber què te’n pots esperar i tens una sorpresa agradable, molt agradable.

El llibre em va costar 0,99 en versió Kindle. Un regal, tenint en compte com l’he arribat a disfrutar. I no entenc per què està tan bé de preu, ja que la versió en paper costa prop de 19 euros. Bé, és igual.

Des del punt de vista formal, al llibre se li poden recriminar unes quantes coses: poca cura amb les comes, que de tant en tant apareixen repetides, alguns typos, algunes errades gramaticals (per exemple: el que passa quan canviem una frase i no lliguem les preposicions) i, sobretot, una cosa que cada vegada trobo més important i que, en el cas de les versions electròniques, és gratis: deixar una línia en blanc quan hi ha un canvi d’escena, protagonista o tema tan marcat que necessitem fer una pausa per reubicar-nos.

Un cop repassat això, us he de dir que la història està molt bé. El tema, si us agraden els thrillers, és atractiu: assassinats en un campus universitari.

  • Quina relació hi ha entre ells?
  • Què tenen a veure amb el protagonista?
  • Qui és l’assassí?

Si, com jo, heu estat en un d’aquests campus, us semblarà que els assassinats passen en llocs que heu conegut. Les pistes de bàsquet, el camp de futbol… les habitacions plenes d’estudiants i fum… Es passen el dia fumant. En cadena, pràcticament. Al final, semblava que m’empassava el fum jo.

El protagonista, en Fang Mu, és per clavar-li quatre nates de tant repel·lent que és, però al final li agafes “carinyu”. Sí que és veritat que trobo que endevina massa coses amb pistes que no tinc clar que donin tanta informació, però la veritat és que s’hi connecta molt bé, amb ell.

Més coses curioses: quan arribeu al final de la història, veureu que està “empalmada” amb el principi del segon llibre de la trilogia, i que la mostra que inclouen és força llarga. Per altra banda, l’autor, que fa servir el nom de ploma de Lei Mi (diuen que “anteriorment” era conegut com a Liu Peng), és un professor de psicologia criminal, o sigui que deu estar força ben documentat sobre aquest tema.

En resum: les 507 pàgines es llegeixen en un pim-pam i ja m’he comprat el segon volum, també, a un preu molt reduït. Jo, de vosaltres, me’l llegiria.

Points of origin

Diao Dou. Points of origin.
Traductor: Brendan O’Kane.
Ed. Comma Press, octubre 2015.
Versió Kindle equivalent a 192 pàgines.
Títol original: 出处.

Points of originAvui parlem d’una recopilació de relats que van des d’una invasió d’escarbats fins als típics torracollons que tenen tot el temps del món per adreçar-se a l’ajuntament demanant millores. Sí, no només n’hi ha a Barcelona: també n’hi ha a la Xina.

Com podeu veure, en aquest llibre tot hi té cabuda, i Diao Dou, l’autor, ens ho presenta amb una certa dosi de sarcasme i imaginació. El primer relat, “Cocroaches” ratlla d’absurd, el surrealisme més salvatge, amb un home obsessionat per la invasió d’escarbats que hi ha al seu poble, mentre la resta de paisans s’acostumen a la presència d’aquests animals i n’acaben treient profit. El segon, “Vivisection” és, en realitat, un compendi de relats més curts, cadascun dels quals narra una història relacionada amb una part del cos. Després passem a una altra història, potser la més surreal de totes, sobre una gata que es transforma (sí, ho heu encertat, aquest capítol es diu “Metamorphosis”). “An old fashioned romance” és, potser el més fluix, però just després arriba “Squatting”, que és simplement brillant, el dels torracollons que anunciava més amunt, en què el nivell de papanatisme que assoleixen els protagonistes, obsessionats amb millorar la vida al seu barri, és absolutament delirant.

Els dos següents, “Imagining the possibilities” i “The Last Shot” queden una mica a part de la resta. Són dos relats més centrats, més reals, i més durs. El primer parla de l’experiència de ser pare (i del paper del germà del pare en la història) i el segon és com un mirall que reflecteix el que passa en un mirall: veiem la història des dels ulls del protagonista i des de fora. Tot seguit tenim “Going to Zhangji”, una mena d’autoconfessió de l’autor que ens parla d’una mena de groupie i del poble imaginari de Zhangji, el “refugi” virtual de l’autor.

L’últim bloc és “Points of origin”, que en realitat és un grup de relats que estan entrellaçats. On acaba un comença el següent i els personatges poden tenir alguna relació entre ells, i la veritat és que en aquesta part apareixen tot de temes i històries molts diferents, des de la d’una dona que queda embarassada i se’n va a tenir la criatura en un altre lloc fins a un estudiant de doctorat deprimit perquè qualsevol amb diners es pot comprar el títol, passant per un policia que fa el torn de nit o un pare que va a comprar llibres amb la filla.

És curiós de notar que, com altres autors (Yan Lianke, Mo Yan), Diao té el seu propi poble referent i imaginari. Tal com diu ell, és un poble inventat on fa que passin les coses, i així ningú no s’hi reconeix i s’enfada per res. Aquest poble és Zhangji, i apareix en diversos dels relats d’aquest llibre. Fins i tot n’hi ha un en què una de les protagonistes vol anar-hi de visita, i és alehosres que l’autor ens confessa que el poble no exiteix…

En definitiva, es tracta d’un recull molt encertat, amb moments tristos, tendres i divertits, que us poden agradar força. L’autor parla de tot d’aspectes de la societat xinesa, i sap trobar el punt adequat per criticar-los sense fer-se pesat. Hem llegit molts altres llibres que algú ha decidit fer-nos arribar pel simple motiu que critiquen l’statu quo xinès o perquè allà són censurats, i no tots són bons.

Aquest, si em voleu fer cas, sí que n’és, de bo. Es mereix un 4,5 a la meva escala d’estrelles, i la traducció, de Brendan O’Kane, també en té part de culpa.

Les chroniques de Zhalie

Yan Lianke. Les chroniques de Zhalie.
Traductora: Sylvie Gentil.
Editorial: Philippe Picquier.
Versió Kindle, equivalent a 515 pàgines.

chroniques_zhalieUna vegada més, l’editorial Philippe Picquier ens ofereix una obra traduïda directament del xinès. La traductora, Sylvie Gentil. L’autor, Yan Lianke, per qui tinc una especial simpatia. La història, la d’un poble deixat de la mà de déu que creix fins arribar a metròpoli, amb tot el que això implica.

Yan Lianke és un gran autor, capaç de retrarar la realitat barrejant-la amb elements surrealistes (o màgics, segons com us ho mireu). Ja li havia llegit altres coses: Les jours, les mois, les années, Bons baisiers de Lénin, Dream of Ding Village, Les quatre livres o La fuite du temps. Cada un d’aquests llibres té la seva gràcia, i mentre uns són més poètics, d’altres retraren la realitat amb un estil gairebé periodístic i encara n’hi ha d’altres que porten fets històrics fins a l’absurd.

A Les chroniques de Zhalie hi trobem una narració que toca molts temes d’actualitat centrant-se en el creixement d’un poble i en l’enfrontament entre els dos personatges principals, en Kong Mingliang (el cap del poble, posterior alcalde, etc.) i la Zhu Ying (primer prostituta i després empresària del sector). Veiem com un poblet com tants altres, amb camins de terra i casetes de fusta i fang, comença a tenir carrers empedrats, carreteres asfaltades, edificis de rajola, fàbriques… i arriba la contaminació, com podem veure en aquest fragment:

“Les fumées noires et les flammes rouges qui s’échappaient des cheminées brûlaient l’air, jour et nuit l’odeur du caoutchouc et la puanteur des égouts agressaient le nez. Mais ils s’y étaient habitués, […]”. O en aquest: “Sur les arbres, les feuilles disparaissaient sous la poussière, les sacs plastique accrochés à leurs branches gonflaient le ventre et claquaient au plus petit souffle de vent.”

Com deia, Yan toca temes d’actualitat com la contaminació, la burocràcia o la corrupció a tots els nivells administratius, i els toca tots d’una manera clara i decidida, però ho fa amb elegància i sense excés, perquè la novel·la no s’acabi convertint en un panflet. I no es queda aquí. També ens presenta altres aspectes de la societat que no necessàriament vénen dels darrers temps. Veiem, per exemple, el domini que els sogres exerceixen sobre la dona dels fills, la suposada submissió de la dona a l’home, les noies joves que es venen com a dames de companyia, la gent jove que se’n va a ciutat amb una mà al davant i l’altra al darrera per trobar feina…

I tot això ens ho presenta amb una estructura original, com si es tractés realment d’alguna mena de crònica o de manual sobre el poble, amb capítols com ara “Evolució del territori”, “Economia general”, “Ecologia i naturalesa”, “L’era postindustrial”…

En definitiva, doncs, un llibre que val molt la pena de llegir i que, d’una banda, ens explica una història inventada i, de l’altra, reflecteix la realitat d’un país que es troba immers en un procés de creixement accelerat.

 

 

ATENCIÓ: a Caracter xinès aviat hi arribarà el SOL.

 

 

Young Babylon

Lu Nei. Young Babylon.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing, setembre 2015.
Versió Kindle, equivalent a 328 pàgines.

YoungBabylonYoung Babylon no és una novel·la d’intriga, ni d’amor, ni històrica. No té tres trames a l’hora ni un ritme trepidant. No hi ha misteris. És una narració clara i senzilla com la vida. És la vida, de fet.

En aquest llibre, Lu Nei ens explica la seva vida en una fàbrica química, una de les moltes que hi ha a la Xina. Tot el que hi veiem podria estar passant ara mateix. De fet, podria estar passant a la Xina o a casa nostra. I això és el que, malgrat la manca de misteri o de poesia, fa que hi connectis. El protagonista, en Lu Xiaolu, entra a treballar en aquesta fàbrica com a aprenent, i nosaltres anem aprenent amb ell com funciona aquesta macroempresa: regals al seu tutor perquè li ensenyi millor les coses, la picaresca dels treballadors per treballar menys, la manera de canviar de departament…

Tot ho diu directe, com aquí:

“The most important thing in the chemical factory was to get assigned to a good trade. For this you needed to get someone on your side, through cigarettes and other gifts.”

I això és el que fan tots plegats: regalar tabac a tort i a dret. Jo mai no havia vist tants paquets i cigarretes junts en una novel·la.

També trobem algunes pinzellades sobre altres temes, com ara les feines “de més a més” que fan alguns treballadors mitjanament qualificats (les paradetes de reparar bicicletes), els cartells amb eslogans tan habituals a la Xina (“treballeu amb ganes, torneu contents a casa”), la reforma amb el treball…

Tot això va acompanyat d’una representació coral de personatges que cobreix tota mena de perfils: des d’una metgessa (no llicenciada, encara) que no se sap ben bé com ha anat a parar en aquesta fàbrica (sospito que pot tenir a veure alguna cosa amb els fets de Tian’anmen, a veure què us sembla a vosaltres) fins al pare del protagonista, que és enginyer, passant per tota mena de supervisors, electricistes, gent amb poca formació que parlen de manera pomposa… una mica de tot per acolorir la història.

En definitiva, es tracta d’un llibre interessant que supleix la falta de ritme documentant a fons la vida quotidiana en una fàbrica que, de fet, podríem considerar un petit poble. Un llibre molt recomanable si esteu interessats a conèixer la realitat dels treballadors d’aquests centres a la Xina.