I Premi Marcela de Juan: Alicia Relinque

pabellon-peonias-relinqueEl dia 16 d’octubre es va atorgar el I Premi Marcela de Juan, que premia la traducció al català o al castellà d’una obra escrita en xinès (només s’accepten traduccions directes). La idea és alternar les edicions que premiïn el català i el castellà, i donar un premi cada dos anys. Aquest any, es premiava la traducció al castellà.

L’acte va ser senzill i amè, amb parlaments de diversos membres de l’estructura que dona cobertura al premi: el president de l’Institut Confuci, la rectora de la UAB, el degà de la Facultat de Traducció i Interpretació (UAB), la presentadora de l’acte… Tots van estar molt encertats en el seu camp, però cap no va igualar la lucidesa, l’energia i l’entusiasme del parlament de la guanyadora, Alicia Relinque Eleta.

A l’Estat espanyol no hi ha moltíssims traductors del xinès, però la veritat és que n’hi ha de molt bons. La guanyadora d’aquesta edició n’és una mostra. Només cal dir que l’obra que li ha valgut el premi és El pabellón de las peonías, una obra mestra de la literatura xinesa que, al meu parer, acumula diversos factors de dificultat:

  • Escriptura en xinès clàssic, que sol ser més sintètic (i críptic) que l’actual.
  • L’obra original és una peça de teatre que combina diversos estils narratius: prosa, teatre pròpiament dit i poesia.
  • El text està ple de referents i al·lusions totalment desconeguts per a la majoria de lectors hispanoparlants. Ha calgut posar-hi una bona quantitat de notes de traducció.

I segur que em deixo alguna cosa. Ja podeu intuir, doncs, que es tracta d’una traducció molt treballada que constitueix una aposta editorial arriscada, i el jurat ha volgut reconèixer el projecte amb aquest premi. Per rematar-ho, la presentació de l’editorial Trotta és brillant, amb tapa dura i paper de qualitat.

Com deia més amunt, el parlament que ens va adreçar Alicia Relinque va estar ple d’explicacions i exemples sobre com havia procedit a fer la traducció, i ens va deixar sorpresos per l’energia i la passió amb què parlava de la feina feta. Jo no la coneixia, tot i que sí que li havia llegit alguna traducció, i em va sorprendre molt agradablement la simpatia i la familiaritat amb què ens va parlar.

Si anem més enllà de l’obra guanyadora, puc dir que estic contenta de veure que el panorama de la traducció del xinès té professionals preparats per continuar fent-nos arribar literatura xinesa de la bona, i crec que la iniciativa encapçalada per Helena Casas-Tost és una bona manera de fomentar i promocionar la traducció d’aquest idioma.

Per acabar, no puc no recomanar-vos un parell de traduccions en què ha participat Alicia Relinque Eleta:

  • Jin Ping Mei o El erudito de las carcajadas. Aquesta edició de luxe d’Atalanta està traduïda, prologada i anotada per Relinque. Una joia de la literatura clàssica xinesa, coneguda pel to pujat de les històries que hi passen. Però no us deixeu enganyar: no tot s’acaba al llit. En aquest blog hem parlat de la traducció al francès d’aquesta obra.
  • El sueño del pabellón de oro. En aquesta ocasió, Relinque és la revisora de la traducció. Per a mi, aquesta és la millor obra de la literatura xinesa clàssica. Són dos totxarros que val molt la pena llegir. En aquest blog hem dedicat una entrada al primer volum i una altra al segon.

Això és tot. Ara, toca esperar l’edició del 2019, que premiarà una obra xinesa traduïda al català. Mentrestant, podeu trobar més informació sobre el lliurament d’aquest premi a la web de les entitats que han organitzat aquest certamen: la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, el Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i la Fundació de l’Institut Confuci de Barcelona.

Anuncis

El problema de los tres cuerpos

Liu Cixin. El problema de los tres cuerpos.
Traductor: Javier Altayó.
Ediciones B, Nova, setembre 2016.
408 pàgines.

tres-cuerpos-liu-cixinAquesta vegada hem de començar fent un kow-tow com déu mana al traductor d’aquesta novel·la, en Javier Altayó, que ens ofereix un tour de force impressionant, ja que el llibre està ple de referències científiques, tant reals com inventades. I, és clar, si ja és prou difícil traduir un text xinès científic, imagineu-vos la complexitat de traduir un text xinès que conté dades científiques inventades… un protó de vuit dimensions???

En això es nota que no sóc una lectora habitual de llibres de ciència ficció: el llibre està plagat d’explicacions tècniques, i l’argument va circulant lliurement per sota dels detalls. Com a traductora que sóc, mentre anava llegint la novel·la no podia deixar de pensar en la dificultat extrema de traduir aquest llibre del xinès al castellà. Però en Javier se n’ha sortit molt bé, i aviat parlarem amb ell sobre aquest llibre i moltes altres coses. Mentrestant, llegiu-vos aquesta entrevista tan interessant on parla sobre El problema de los tres cuerpos.

Bé, ara que ja hem parlat de la traducció, passem a parlar del llibre. El llibre és magnífic, amb una història que enganxa i que comença amb escenes que podrien haver estat reals (les activitats de denúncia de contrarevolucionaris i seves les conseqüències) i després passa a tocar temes totalment ficticis i improbables, ja dins del món de la ciència ficció.

De fet, tot balla al voltant de “la pregunta”: hi ha algú més, a l’univers? Què passaria si la resposta fos afirmativa? Com podem comunicar-nos-hi? Val. Anem un pas més enllà. I si resulta que els receptors del nostre missatge… són hostils? Aquest argument l’hem vist en moltes novel·les i pel·lícules: Independence Day, Mars Attacks, La guerra dels mons… però totes parteixen d’un raonament molt primari: els extraterrestres ens volen dominar, i ho volen fer per la força.

Però què passa si aquest altra espècie és prou intel·ligent per dominar-nos d’una altra manera? Quins són els elements clau de la nostra societat que caldria dominar per dominar-nos a tots? No, no és el president dels Estats Units d’Amèrica. El pla dels trisolarians és força més complex que això, i necessiten còmplices al nostre planeta. Amb aquestes dades, ja podeu intuir per on va la història, però hi ha més coses que us vull comentar.

A part de les divagacions i imaginacions previsibles (la societat dels trisolarians es deshidrata i rehidrata per sobreviure, per exemple), en aquest llibre hi trobem una càrrega cultural important, com ara la presència de personatges llegendaris i històrics xinesos que potser els lectors occidentals desconeixen. En aquest sentit, cal agrair les notes del traductor, poques però molt pertinents, per aclarir coses com ara que parlar de taques negres al sol era un tabú (per què? llegiu-vos la pàgina 274). Podem parlar, doncs, de ciència ficció amb característiques xineses?

Però el llibre no només és això. En certa manera, crec que l’autor escriu de manera que tant els lectors xinesos com els occidentals ens hi sentim còmodes. Les referències culturals que us he comentat segurament seran benvingudes pels seus compatriotes, mentre que personatges com Da Shi, un detectiu extravagant que és una barreja del Torrente més bèstia i de Harry Hole, delectarà els occidentals més avesats a la novel·la policíaca escandinava. De fet, aquest personatge és un dels meus favorits, amb frases com ara: “Lo que como por la boca, me sale por el culo” o “Es un tostón que aburre a las ovejas”. M’agradaria saber com ho deia en xinès.

Per tot plegat, crec que és un llibre que val molt la pena de llegir. No dono cinc estrelles a qualsevol cosa, jo. I també crec que n’hem de parlar amb en Javier, el seu traductor, que segur que ens podrà dir més coses. Stay tuned!

Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino

Casas-Tost, Helena; Fustegueres i Rosich, Sílvia; Qu Xianghong;
Rovira-Esteva, Sara; Vargas-Urpi, Mireia.
Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino.
Adeli Ediciones, juny de 2015.
134 pàgines.

guia_uso_palabras_chinasLes membres del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) hem estat treballant molt de temps en un projecte que aquest any finalment ha vist la llum: una guia d’estil per a l’ús de paraules d’origen xinès amb observacions pràctiques, pensada per a un gran ventall d’usuaris. Fa un parell de mesos vam publicar la versió catalana, que va comptar amb el suport de la Direcció de Política Lingüística, i ara arriba a les nostres (vostres) mans la versió castellana, publicada per Adeli Ediciones.

Es tracta d’un llibre breu, de 134 pàgines, que tracta dotze aspectes diferents, des dels mètodes de transcripció de la llengua xinesa fins al nom de determinats menjars, passant per les unitats de mesura, les festes tradicionals i altres temes. Totes aquestes explicacions van acompanyades d’un glossari força extens que, per a cada terme, indica la transcripció en pinyin, els caràcters i la paraula que cal usar en català, i que també us remet al capítol de la guia on es parla d’aquest tema. També és interessant destacar que al web de l’editorial hi trobareu l’àudio que reprodueix les síl·labes xineses.

Cal afegir que l’editorial, Adeli Ediciones, ha fet una molt bona feina a l’hora de donar forma a tot el contingut que hem acumulat. Si teniu el llibre a les mans, veureu que les taules es diferencien clarament de la resta del text, i també destaca el quadre de recomanacions que trobareu al final de cada capítol. La lletra es llegeix perfectament (tant el text en castellà com els caràcters xinesos); el paper és d’aquell groguenc i una mica aspre que facilita passar la pàgina; a la part superior de les pàgines senars hi ha el nom del capítol corresponent, i els apartats estan marcats molt clarament.

En definitiva, es tracta d’un petit llibre que us pot ser molt útil per citar conceptes xinesos, adreçar-vos a persones xineses o entendre determinats aspectes d’aquesta llengua que ens és tan llunyana. Està pensat perquè us el pugueu llegir sencer o perquè, simplement, consulteu un capítol concret o el glossari.

Val la pena que n’aconseguiu una còpia!

Presentació al Col·legi de Periodistes

11159487_814691068567745_2385599312933101302_nSí, gent, sí. Ja hem presentat la guia. L’acte es va fer el dia 14 al Col·legi de Periodistes, i vam estar molt ben acompanyades.

Abans de res, vull tornar a donar les gràcies a l’equip de la Direcció General de Política Lingüística que tant ens ha ajudat en la fase final de la guia: la correcció de galerades, la maquetació del material, la creació dels annexos consultables a Internet… sense ells, la guia hauria sortit, però seria ben diferent de com és ara i, potser, no seria una obra d’accés totalment gratuït i lliure. La podeu trobar aquí, a la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística.

L’acte va començar amb la intervenció de la directora general, l’Ester Franquesa, que va saber connectar perfectament la seva introducció amb la presentació tècnica de la Sara Rovira i l’Helena Casas, caps visibles del projecte, i l’explicació d’en Sergi Vicente, excorresponsal de TV3 a Pequín i actual director de Barcelona Televisió, algú que està en una posició privilegiada per parlar d’una guia com la nostra des del punt de vista de l’usuari.

11129923_814691035234415_2192356507569757774_nEntre el públic hi havia la resta dels membres de l’equip de recerca (el TXICC) que ha elaborat el material de la guia, gent de la DGPL que ha intervingut en el projecte, usuaris futurs de la guia, simpatitzants diversos… i en Francesc Canals (@francesc_canals), el proper corresponsal de TV3 a la Xina, que, segurament, serà un usuari de referència de la guia.

Pel que fa a la guia, com us deia més amunt, és totalment gratuïta i la podreu trobar al web de la DGPL. També podeu accedir-hi des del web de l’Ésadir (el Portal Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Així mateix, aviat podreu consultar els termes xinesos del glossari directament al Cercaterm, la gran eina del Termcat, que també ha col·laborat en aquest projecte assessorant-nos en casos concrets.

Esperem que aquesta guia us sigui útil.

Pleco + epub = gran experiència

Finalment trobo el moment per dir-vos que, si encara no ho heu provat, ja és hora que ho feu: llegiu arxius EPUB amb el fantàstic diccionari Pleco.

Realment, la gent de Pleco no deixen mai de sorprendre’m. Aquesta aplicació és una de les millors compres que he fet amb l’ipad. Sí, he pagat. Sé que hi ha molta gent que es conforma amb accedir a la versió gratuïta, que inclou diccionaris d’una bona qualitat i alguna altra prestació, però la potència real d’aquesta aplicació va més enllà d’un simple diccionari i és un goig poder fer servir mòduls com aquests:
  • Consulta directa del diccionari amb la càmera del mòvil/tablet.
  • Consula directa del diccionari a partir d’una imatge fixa.
  • Lectura d’arxius txt, html, doc… i EPUB!
En una entrada anterior ja us vaig parlar per sobre d’aquesta fantàstica aplicació, i ja us anunciava que Pleco incorporaria la compabilitat amb arxius EPUB al mòdul de lectura. Doncs bé, ja la tenim aquí!
1. Lector epub

Enmig d’una actualització important, amb una posada al dia de l’aspecte de tota l’aplicació més adequada al look del iOS 7 (tots els meus comentaris fan referència a l’ecosistema apple), ha arribat la possibilitat de llegir arxius EPUB iamb el Pleco. Com?
Pas 1: per començar, hem d’introduir l’arxiu en el sistema Pleco. El més fàcil és enviar-se’l per correu i, quan l’aplicació del correu ens pregunta amb què volem obrir l’adjunt, indicar el Pleco. També podem obrir amb el Pleco els arxius que tinguem al Google Drive o en plataformes similars. Jo ho he provat amb el Google Drive i funciona perfectament.
Pas 2: ja tenim l’arxiu dins de la plataforma Pleco i el podem llegir. Ens apareix com a la pantalla 1. Fins aquí, no sembla gaire diferent de quan llegíem arxius txt o html amb aquest sistema, oi? Doncs sí però no. Hi ha dues diferències bàsiques:
  • Els arxius preparats per a la lectura electrònica (EPUB, MOBI, AZW) permeten modificar la mida i el tipus de la lletra, l’espai entre línies i altres aspectes que no podreu tocar en un txt o un pdf.
  • Amb aquesta mena d’arxius també teniu una noció més clara de en quin punt de la lectura esteu. En aquesta versió del Pleco, a la part inferior, el sistema us indica quantes pàgines té l’arxiu, en quina estàs i quantes te’n queden fins al final del capítol o del llibre. Aquesta funció ja l’iguala al Kindle, l’altre gran dispositiu/aplicació per a la lectura electrònica.
Pas 3: i ara com busquem les paraules o expressions al diccionari? Doncs toquem el caràcter que ens planteja dubtes. El Pleco fa saltar una finestreta amb la traducció del terme en qüestió i, si és una expressió de diversos caràcters, és capaç de detectar-la encara que només n’haguem marcat un. I això és el que el fa passar per sobre de Kindle, ja que el diccionari xinès del Kindle no sap reconèixer les paraules o expressions a partir d’un únic caràcter: hem de marcar sempre l’expressió completa que vulguem buscar.
Consulta senzilla Pleco
2. Consulta senzilla
A partir d’aquí, podem fer diverses coses. D’entrada, aquestes tres:
  • Incorporar el terme al sistema de flashcards.
  • Anar al diccionari per fer una consulta més a fons. 
  • Continuar llegint.
En aquest cas, ho deixarem en “Continuar llegint”. Les altres dues entrades es mereixen una entrada cada una i estan relacionades amb les icones que veieu al peu de la pàgina (el símbol +, l’altaveu, les fletxetes, etc.). Estigueu pendents de les properes entrades i sabreu com continua la meva història amb el Pleco!
Ah, i si ja sou usuaris d’aquesta aplicació i teniu alguna informació més, no dubteu a comentar-la. Els dubtes i les preguntes també són benvinguts!