Marcela de Juan: premi a la traducció

Premi de Traducció Marcela de JuanJa fa uns dies que va saltar la notícia: a partir d’aquest any, comptarem amb un premi que reconeixerà les traduccions del xinès que es publiquin en català i en castellà. Una gran idea nascuda en aquest fantàstic clúster del món de la sinologia que tenim a Catalunya, al cor de la qual hi ha l’Institut Confuci i la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC). Una idea que pot motivar molt els professionals d’aquest sector, tant si ens dediquem a la traducció literària com si no, ja que és un punt de llum, una guia.

Fa temps que penso que és una llàstima que ens arribi tan poca obra traduïda de la Xina, especialment al català. També és una llàstima que, de vegades, el que ens arriba vingui marcat per l’etiqueta “dissident”, com si el fet de ser-ho garantís la qualitat literària. Per això trobo que la instauració d’un premi d’aquestes característiques pot ajudar a fer visible la feina de traductors i editorials i, possiblement, generi més interès en aquesta literatura que ens reserva tantes hores de diversió, plaer i contemplació. Perquè, a la Xina, hi ha de tot. No ens podem quedar només amb les obres de Mo Yan o Yan Lianke, autors reconeguts a tot Europa, sinó que hem d’anar més enllà i conèixer autors joves com Yan Ge, retrobar clàssics com El pabellón de las peonias o consolidar el coneixement d’autors polifacètics com Yu Hua.

Cal destacar que aquest premi és per al traductor, no per a l’autor. Cada dos anys s’atorgarà a una obra traduïda al català o al castellà (el 2017, castellà; el 2019, català, etc.) i el traductor de l’obra guardonada rebrà un premi de 4.000 euros. Una manera excel·lent de reconèixer la feina de qualitat que fan aquests valents que ens acosten obres escrites en una llengua tan llunyana, similar al nou sistema que ha implantat l’International Man Booker Prize, que premia autor i traductor repartint-los el premi al 50%.

També trobo molt bona idea que el nom del premi sigui, precisament, el d’una persona que ha estat un pont entre la cultura xinesa i la nostra: Marcela de Juan. Va ser ella qui, ja entrat el segle XX, va fer arribar tot d’obres xineses al món hispanoparlant, obrint un camí que molts altres han seguit després. Per les seves circumstàncies familiars i culturals, filla d’un diplomàtic xinès i d’una ciutadana belga, és una de les persones més adequades per donar nom a aquest premi que tot just veu la llum.

Per tot això, us animo a seguir de prop l’evolució d’aquest premi, que s’ha convocat enguany per primera vegada i que donarà el primer premi a la tardor del 2017. Podeu ampliar informació a la web de la UAB, on s’expliquen clarament les bases. Si compliu les condicions, potser encara podeu presentar una obra traduïda vostra!

Anuncis

Marrow

Yan Lianke. Marrow.
Traductor: Carlos Rojas.
Penguin Specials: China Specials.
100 pàgines.

marrowUna vegada més, Yan Lianke fa el que el que sap fer millor: portar-nos a la seva Xina rural, a un poblet de la serralada dels Balou, on trobem una vídua que té quatre fills, tots amb alguna mena de retard mental o problema de salut.

I què fas, si vius en un poble oblidat del progrés, on l’única manera de tirar endavant és casar els fills perquè tinguin una vida una mica millor? Què fas, quan aquests fills no són ben bé “normals” i costa trobar-los un espòs o esposa?

Doncs d’això va el relat que ens ofereix Yan. La lluita diària de la Sra. You per conrear les seves terres i, al mateix temps, buscar parella per als seus fills. És una dona dura, que fa front a totes les situacions que se li presenten i que parla amb el seu marit mort. Un marit que no va ser capaç de superar la pena de veure que tots els fills sortien amb problemes…

Després d’aconseguir “col·locar” les tres filles, quan ja només li queda el noi a casa, la Sra. You descobreix un remei que podria curar-li els fills. Valdrà la pena provar-ho? No és massa arriscat?

Trobareu tot això i les meravelloses descripcions d’aquest autor a Marrow, un llibre petitó que pertany a la colecció que Penguin Specials dedica a relats curts de la Xina (China Specials) i que ve molt de gust tenir entre les mans. Les cobertes dels diversos volums tenen una línia molt clara que els uneix, i sempre és un plaer tenir aquetes petites joies entre les mans.

Deures d’estiu 2016

Una vegada més, arriba l’estiu i les ganes de passar una bona estona llegint… i de fer poca cosa més. I també arriba la nostra llista de recomanacions, de deures d’estiu.

Aquest any, però, no he llegit gaire coses que us vulgui recomanar de totes totes. Sí, és clar, us puc dir que qualsevol cosa que hagi escrit Yu Hua és bona i reenviar-vos a Vivir! o a El passat i els càstigs, però aquest és el “recurso fàcil”, perquè el que volem tots és que ens recomanin coses (relativament) noves. Per això només us recomano tres dels llibres que he llegit darrerament:

  • Profiler, de Lei Mi. Una novel·la policíaca digna del millor escriptor escandinau però escrita per un autor que aquí no coneixem.
  • Les chroniques de Zhalie, de Yan Lianke. La història d’un poble i la seva evolució seguint la veta capitalista, de la mà d’un autor que no falla pràcticament mai.
  • Points of origin, de Diao Dou. Una narrativa amb una estructura original, basada en diversos relats que s’acaben entrellaçant.

Tots tres llibres són molt interessants i molt diferents, i si feu clic al títol podreu llegir la ressenya que n’he fet aquí al blog.

Pero amb això no n’hi ha prou, i per aixo també us vull proposar una llista alternativa, amb títols que encara no m’he llegit però que tinc a la meva llista de deures. Som-hi:

El primer llibre, La verdadera historia del Camello Xiangzi, ja el tinc al prestatge de llibres per llegir, o sigui que ben aviat en “perpetraré” la lectura. El segon és un recopilatori de la revista Chutzpah!, que et pots comprar en format electrònic o en paper i del qual ja tinc una mostra al Kindle.

Continuo la llista amb un autor, Jia Pingwa, pel qual tinc molta curiositat però del qual encara no he llegit res. Espero estrenar-me amb una lectura positiva, que ja us comentaré aquí al blog. I tanco aquest apartat amb Yan Lianke, que com us deia més amunt no em sol fallar. Ja tinc encarregada aquesta petita novel·la que Penguin ha publicat com a part dels seus “Penguin Specials” (al novembre, publiquen Ge Fei) i m’arribarà a mitjan agost.

Però desenganyem-nos. El plat fort arribarà a la tardor, a finals de setembre: la traducció al castellà de El problema de los tres cuerpos, el primer lliurament de la trilogia de ciència ficció de Liu Cixin que s’està menjant el món. Una traducció, pel que diuen, complicada. I qui ha estat el valent que l’ha traduït? En Javier Altayó, que ja va traduir El sueño de la montaña de oro, de Zhang Ling. Jo ja tinc encarregat El problema de los tres cuerpos i, si no falla res, el rebré el mateix dia de publicació: el 28 de setembre. Ja tindrem temps de parlar-ne.

Bon estiu!

Skinner’s box

Skinners_boxLei Mi. Profiler.
Traductor: Gains Post.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 498 pàgines.
Títol original: 教化场.

Avui toca parlar de la segona part de la trilogia que Lei Mi dedica aun investigador de la policia, en Fang Mu.

En aquest llibre continua el bon ritme i el to del primer, Profiler, del qual ja hem parlat en una entrada anterior. Aquesta vegada l’autor ens porta una mena de cercle d’expiació, en què les víctimes de casos antics busquen la manera de passar pàgina. Els crims que hi trobem són macabres o sàdics, sempre hi ha algun motiu per a les coses que s’hi fan. L’objectiu final del llibre és trobar el per què, per què, per què, de les coses, i ho aconsegueix força bé, tot i que ja no hi ha l’element sorpresa de la primera novel·la. A la tercera novel·la, en canvi, veureu que el ritme baixa… però d’això en parlarem en una altra entrada.

Igual que quan vaig llegir Profiler, he optat per la versió electrònica, a només 0,99 euros. I, igual que en el cas de Profiler, hi ha una sèrie d’errades que no hi haurien de ser: males concordances, paraules que sobren (com si haguessin modificat la frase però no haguessin esborrat tot el que hi havia escrit). I això són coses que, ni que una novel·la sigui barateta, no hi haurien de ser.

En resum, doncs, un llibre “fresquet” que podeu llegir-vos tranquil·lament a l’ombra aquest estiu. Sí, al sol també, però potser se us fondrà el Kindle… Mentrestant, si voleu més informació sobre llibres d’aquest mena escrits per autors xinesos, feu una ullada al web de Paper Republic.

Teniu una llista de deures, ja, per a la temporada que s’acosta? Podeu deixar-los apuntats als comentaris, i d’aquí a un parell d’entrades en parlem!

Primavera

Ba Jin. Primavera.
Traductora: Eulàlia Jardí.
El cercle de Viena, febrer 2016.
Títol original: 春.

primavera_ba jinEl Cercle de Viena i Eulàlia Jardí ens porten la segona part de la trilogia que Ba Jin va dedicar a una família tradicional xinesa durant l’època dels grans canvis de la primera meitat del segle XX.

Si ja havíeu llegit Família, no us costarà reprendre la història i reconèixer els personatges. En aquest segon lliurament, el germà petit perd protagonisme perquè viu a Shanghai (a Família va decidir que no volia viure més amb oncles, tietes i la resta i va marxar de casa) i en guanyen les noies de la família. De fet, tot i que els aspectes polítics continuen tenint importància, en aquesta Primavera l’autor ens ofereix un retrat a fons de la part femenina de la família i dels destins que els esperen.

Així, doncs, tenen molta importància els casaments pactats, fins i tot en contra de la voluntat de la interessada, de la mare i de l’àvia. Alguns d’aquests matrimonis acaben amb el suïcidi o el maltractament de la núvia. En altres casos, donen les criades com a concubines i també pateixen maltractaments. Les noies no tenen accés a l’educació, i les que tenen la sort de poder-hi accedir ho fan en contra de la voluntat del pare, que les renya constantment i els retreu la voluntat d’aprendre.

Per altra banda, però, aquestes noies que voldrien canviar el món i poder decidir per elles mateixes continuen vivint com a les famílies riques tradicionals, dedicant el dia a passejar-se, mirar-se les flors i els arbres i xerrar. Salvant les distàncies, aquestes distraccions i les atencions que els presten les criades són dignes de El sueño en el pabellón rojo. No és broma: si suen, la criada els porta una tovalloleta, si volen menjar, els posen el menjar pràcticament a la boca.

Pel que fa als personatges masculins, veiem clarament una línia entre els “vells” i els “moderns”. La generació dels pares-tiets de la família o treballen o es dediquen a viure la vida, fumant opi i ventilant-se les criades. I cap d’ells no té en compte l’opinió de la dona o les filles. Són dèspotes. El contrapunt el posen els joves, com ara en Juexin, que com que és el gran es veu obligat a fer tot el que no fan els seus tiets i li toca fer tots els papers de l’auca. Ell és el principal exponent d’aquest desssassossec interior perquè, tot i que vol canviar les coses, no gosa actuar de manera moderna i passar dels costums tradicionals.

En resum, doncs, en aquesta novel·la veiem una certa voluntat de canvi que no s’acaba d’implantar. La presentació és perfecta i la traducció es llegeix sense cap mena d’entrebanc. Només puc retreure-li que en un parell d’ocasions hi ha un nom escrit en lloc d’un altre. Per contra, al final del llibre hi ha dues coses que són de gran valor quan parlem de les grans sagues xineses: un esquema de personatges i un “glossari” de personatges on ens diuen qui és qui. I és que aquestes novel·les solen tenir un repartiment coral immens.

Ara només falta esperar que El cercle de Viena i l’Eulàlia Jardí ens portin la tercera part de la trilogia: Tardor.