Deures d’estiu 2017

Fa temps que vaig publicar l’última entrada, però, com ja us vaig dir, he estat llegint tot de llibres de cara al concurs Marcela de Juan i no he tingut gaire temps per llegir altres coses…

Per aquest motiu, la llista d’enguany és totalment a l’aventura: els llibres que hi incloc no els he llegit, però m’agradaria fer-ho ben aviat. Ja veureu que hi ha una mica de tot:

dear-friend-yiyun-liCom podeu veure, la llista està dominada per dones, cosa poc habitual. Per a més inri, encapçala la llista una de les meves autores favorites, la Yiyun Li. En aquest cas, no trobareu una novel·la, ni relats curts, sinó una mena d’autobiografia d’aquesta autora on ens ofereix reflexions sobre la seva vida. Val la pena provar-ho.

Un altre candidat a quadern d’estiu és The leavers, un llibre força diferent del que solem trobar en aquest blog. Aquí es tracta d’un nen que perd la mare (literalment, la perd: se’n va un dia a treballar i no torna) i és adoptat per gent no xinesa. Veurem què passa quan ha de marxar del Brooklyn on viu i com s’adapta a la nova situació.

El tercer, de Lijia Zhang, fa temps que el veig recomanat per usuaris a Twitter i en algun altre blog. El tema és més habitual: una noia volta pels carrers de Shenzhen i ha de triar entre clients… Es veu que la història es basa en l’àvia de l’autora, que va ser venuda a un burdell de joveneta.

Canviant totalment d’estil, sembla que el llibre de Jade Chang pot ser divertit: una família s’arruina i se n’ha d’anar de la casa que tenen a Bel Air. Agafen l’única cosa que els queda, el cotxe, i se’n van cap a l’estat de Nova York (l’estat, no la ciutat) per quedar-se a casa de la filla gran. Com podeu veure, una mena de road movie.

the-boat-rockerTanquen la llista dos autors dels quals ja hem parlat en aquest blog i n’hem llegit coses: Ha Jin i Su Tong. El llibre de Ha Jin promet i ja fa temps que el tinc pendent de lectura: un periodista expatriat ha d’investigar i escriure sobre la seva ex-dona, cosa que el pot posar en contra de gent d’una certa influència. Pel que fa al llibre de Su Tong, l’escenari és la Xina rural del sud, i utilitza tres personatges adolescents per oferir-nos una història sobre les relacions humanes, els records…

Si cap d’aquests llibres no us convenç, no patiu: aquesta tardor parlarem d’algun altre llibre que val molt la pena, i també continuarem valorant les funcions que ens ofereix l’app de Pleco, tindrem la tradicional entrevista del Dia del Traductor… Tenim feina, molta feina!

Bon estiu!

 

Anuncis

5 llibres per al dia de Reis

tres-cuerpos-liu-cixinArribem justos, sí, però segur que algú de vosaltres encara no té el regal de Reis a punt i la nostra llista li farà servei. O, ves a saber, potser us vindrà de gust regalar-vos algun d’aquests llibres per desempatxar-vos de tanta festa.

Comencem per quatre històries de les quals podem parlar amb coneixement de causa: les hem llegit tots quatre i ens han agradat molt.

Com podeu veure, són pocs però hi ha de tot. Tenim El problema de los tres cuerpos, una novel·la de ciència ficció que s’ha venut com els xurros a la Xina i en altres països. També tenim Profiler, el primer thriller de la trilogia que ha escrit en Lei Mi, i clarament el millor llibre dels tres. A continuació tenim un clàssic contemporani, en Yan Lianke, que ens transporta al seu univers particular: un poble enmig de les muntanyes on podem veure com el progrés imparable i accelerat de la societat xinesa afecta les comunitats rurals. I tanquem la llista amb un altre clàssic, un dels millors autors xinesos del segle XX: Lao She. Per a mi, tot el que escriu és bo, i és capaç de retratar mil realitats diferents.

Però no ens aturarem aquí. Com en altres ocasions, volem dedicar un apartat als lectors més aventurers, als qui es refien del nostre instint i trien llibres que encara no hem llegit. Mireu què tenim a la llista d’espera:red-dust-murong

El llibre de Murong ens arriba per correu la setmana que ve, i també el podeu trobar en francès. Pel que fa a Ha Jin, és un autor de solvència contrastada que ja hem llegit abans, mentre que Chutzpah! ens ofereix un recull de relats d’autors més o menys novells de la Xina, o sigui que és una bona manera de veure què s’hi està escrivint.

Per tancar l’entrada d’avui, us direm que estem pendents de la publicació de Dear Friend, from my Life I Write to You in Your Life, de Yiyun Li, que sembla que sortirà a finals de febrer, i Une famille explosive, de Yan Ge, que sortirà abans, aquest mes de gener. Si voleu llegir un tastet en anglès d’aquesta última, podeu provar aquesta mostra de traducció de la Nickie Harman que trobareu al club de lectura de la Universitat de Leeds, una iniciativa fantàstica que m’agradaria poder seguir més de prop.

Agafeu aire, que ja veieu que l’any comença amb força!

Celebrem la dona

diadonatreballadoraxinaAvui és el dia de la dona treballadora. I, per tant, també és el dia de la dona traductora. I el dia de la dona autora. No hauria de ser necessari, però encara cal recordar-nos, de tant en tant, que tenim un paper important en la societat i que l’hem de desenvolupar en igualtat de condicions.

És per això que voldria recordar algunes de les autores que he llegit últimament i que considero que val la pena esmentar en un dia com avui. No tot el que he llegit d’elles m’ha agradat, però totes tenen un mèrit o altre. Aquí les teniu.

  • Yiyun Li. Va emigrar als Estats Units i publica directament en anglès. De moment, m’han agradat molt més els relats curts que no pas la novel·la que li he llegit. Us recomano molt Noi d’or, noia maragda i Los buenos deseos (en anglès, A thousand years of good prayers), que vaig comentar en aquest mateix bloc.
  • Amy Tan. Tot i que és americana, la seva herència xinesa està molt present en tot el que escriu. Entre les seves obres més conegudes hi ha El club de la bona estrella, de la qual se’n va fer una pel·lícula, La filla del curandero i La vall de la meravella.
  • Yan Ge, una autora jove amb bones perspectives de futur. Al principi estava més enfocada a adolescents, però sembla que està entrant en el món de les publicacions per a adults i no ho fa gens malament. N’hem llegit alguna novel·la curta, com White horse, i un tros de 我们家 (The Chilli Bean Paste Clan) que ens ha fet venir ganes de llegir-nos-el sencer.
  • Eileen Chang, també coneguda amb el seu nom xinès, Zhang Ailing. És un personatge interessantíssim per la trajectòria que va seguir, ja que va emigrar als Estats Units amb l’arribada del règim comunista. De la seva obra, destaca L’amor a la ciutat vençuda (ens arribarà al juny de la mà de Club Editor) i Lust, caution, que va donar lloc a una pel·lícula que porta el mateix nom.
  • Xue Xinran, periodista. Filla d’una família acomodada, va tenir una infantesa molt marcada per la Revolució Cultural. Els seus llibres solen ser de no-ficció i parlen de temes que solen ser silenciats, com ara els maltractaments a dones o la Revolució Cultural. En aquest bloc vam comentar Generación Mao i Baguettes chinoises.
  • Dorothy Tse, autora de Hong Kong amb un estil força surrealista. Tot i que ha aconseguit diversos premis amb les primeres novel·les, la primera obra traduïda a l’anglès és Snow and Shadow, una recopilació de relats curts (que aviat tindreu en aquest bloc).
  • Yan Geling, autora de gran projecció internacional. En aquest bloc hem parlat de La novena viuda i de Las flores de la guerra (aquesta última l’han portada al cine amb el mateix nom). Així mateix, és autora de Little Aunt Crane, que s’ha publicat en anglès no fa gaire.
  • Wang Anyi, una de les autores més destacades de la Xina. La seva obra més destacada és La canción de la pena eterna, que hem comentat en aquest bloc. També és autora d’una gran quantitat de relats curts, que trobareu citats a la seva entrada de la Wikipedia en anglès.

Com podeu veure, n’hi ha per a tots els gustos: ficció i no-ficció, autores consolidades i joves, dones que escriuen en xinès i dones que escriuen en anglès, dones nascudes a la Xina i que n’han marxat i dones que han nascut fora de la Xina però en parlen a les seves novel·les.

Quina us agrada més a vosaltres? Quina altra autora citaríeu? La llista és llarga. Deixeu un comentari o escriviu a bloc@fustegueres.com.

I recordeu: a Caràcter xinès aviat hi sortirà el SOL.

Idees per als Reis 2016

S’acosten els Reis. Ja deuen ser a mig camí de l’establia, i potser alguns esteu buscant desesperadament regals per a la vostra llista de Reis… o per a la dels altres. Us podem ajudar amb unes quantes propostes.

Normalment aquesta mena d’entrades serveixen per fer una llista del millor que hem llegit durant l’any. De tota manera, com en ocasions anteriors, a part de recomanar-vos llibres llegits, us vull donar pistes sobre llibres que em vull demanar per a mi i que fan bona pinta.

Comencem, doncs, pels que ja m’he llegit i que us puc recomanar amb total confiança:

Us recomano moltíssim el primer, de Lu Xun. Sincerament, després de tants anys de sentir-ne a parlar, m’he adonat que he estat badant i que és un llibre que s’ha de llegir. I la traducció d’en Carles Prado, magistral, acaba d’embolicar aquest bombonet que publica Edicions de 1984. Young Babylon és un llibre divertit i sense pretensions que ens acosta a la vida real en una gran fàbrica xinesa. Els dos següents són no-ficció i estan molt bé. La tesis que me llevó a China és una obra àgil que ens fa reflexionar sobre les nostres vivències a la Xina (o que ens en dóna informació concreta i pràctica, si estem pensant d’anar-hi). El manual de mitologia de García-Noblejas és immens, en tots els sentits, i és un plaer de llegir-lo. I també he recuperat un llibre de Yu Hua que em va agradar molt i que és dels pocs que s’ha traduït al català. Finalment, Correndo attraverso Pechino ens mostra la picaresca xinesa en estat pur. També el trobareu en anglès, amb el nom de Running through Beijing, traduït per Eric Abrahamsen.

Pel que fa als llibres que tinc en llista d’espera, aquí en teniu uns quants:

Tinc moltes ganes de començar el de Yan Lianke, ja que és un autor molt solvent que poques vegades patina. I també tinc curiositat per Snow and Shadow, ja que fa temps que sento parlar de la Dorothy Tse. L’any que està a punt de començar també ens portarà la publicació de The train that came to its end, de Wang Zhezhu (encara no hi ha data) i, segurament, la traducció al castellà de The Three-Body Problem, de Liu Cixin, que està fent Javier Altayó. Estarem al cas de tot plegat!

Mentrestant, aprofito per desitjar una bona entrada d’any a tothom. Teniu algun altre candidat en espera? Esperem els vostres comentaris!

 

Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino

Casas-Tost, Helena; Fustegueres i Rosich, Sílvia; Qu Xianghong;
Rovira-Esteva, Sara; Vargas-Urpi, Mireia.
Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino.
Adeli Ediciones, juny de 2015.
134 pàgines.

guia_uso_palabras_chinasLes membres del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) hem estat treballant molt de temps en un projecte que aquest any finalment ha vist la llum: una guia d’estil per a l’ús de paraules d’origen xinès amb observacions pràctiques, pensada per a un gran ventall d’usuaris. Fa un parell de mesos vam publicar la versió catalana, que va comptar amb el suport de la Direcció de Política Lingüística, i ara arriba a les nostres (vostres) mans la versió castellana, publicada per Adeli Ediciones.

Es tracta d’un llibre breu, de 134 pàgines, que tracta dotze aspectes diferents, des dels mètodes de transcripció de la llengua xinesa fins al nom de determinats menjars, passant per les unitats de mesura, les festes tradicionals i altres temes. Totes aquestes explicacions van acompanyades d’un glossari força extens que, per a cada terme, indica la transcripció en pinyin, els caràcters i la paraula que cal usar en català, i que també us remet al capítol de la guia on es parla d’aquest tema. També és interessant destacar que al web de l’editorial hi trobareu l’àudio que reprodueix les síl·labes xineses.

Cal afegir que l’editorial, Adeli Ediciones, ha fet una molt bona feina a l’hora de donar forma a tot el contingut que hem acumulat. Si teniu el llibre a les mans, veureu que les taules es diferencien clarament de la resta del text, i també destaca el quadre de recomanacions que trobareu al final de cada capítol. La lletra es llegeix perfectament (tant el text en castellà com els caràcters xinesos); el paper és d’aquell groguenc i una mica aspre que facilita passar la pàgina; a la part superior de les pàgines senars hi ha el nom del capítol corresponent, i els apartats estan marcats molt clarament.

En definitiva, es tracta d’un petit llibre que us pot ser molt útil per citar conceptes xinesos, adreçar-vos a persones xineses o entendre determinats aspectes d’aquesta llengua que ens és tan llunyana. Està pensat perquè us el pugueu llegir sencer o perquè, simplement, consulteu un capítol concret o el glossari.

Val la pena que n’aconseguiu una còpia!