Marcela de Juan: premi a la traducció

Premi de Traducció Marcela de JuanJa fa uns dies que va saltar la notícia: a partir d’aquest any, comptarem amb un premi que reconeixerà les traduccions del xinès que es publiquin en català i en castellà. Una gran idea nascuda en aquest fantàstic clúster del món de la sinologia que tenim a Catalunya, al cor de la qual hi ha l’Institut Confuci i la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC). Una idea que pot motivar molt els professionals d’aquest sector, tant si ens dediquem a la traducció literària com si no, ja que és un punt de llum, una guia.

Fa temps que penso que és una llàstima que ens arribi tan poca obra traduïda de la Xina, especialment al català. També és una llàstima que, de vegades, el que ens arriba vingui marcat per l’etiqueta “dissident”, com si el fet de ser-ho garantís la qualitat literària. Per això trobo que la instauració d’un premi d’aquestes característiques pot ajudar a fer visible la feina de traductors i editorials i, possiblement, generi més interès en aquesta literatura que ens reserva tantes hores de diversió, plaer i contemplació. Perquè, a la Xina, hi ha de tot. No ens podem quedar només amb les obres de Mo Yan o Yan Lianke, autors reconeguts a tot Europa, sinó que hem d’anar més enllà i conèixer autors joves com Yan Ge, retrobar clàssics com El pabellón de las peonias o consolidar el coneixement d’autors polifacètics com Yu Hua.

Cal destacar que aquest premi és per al traductor, no per a l’autor. Cada dos anys s’atorgarà a una obra traduïda al català o al castellà (el 2017, castellà; el 2019, català, etc.) i el traductor de l’obra guardonada rebrà un premi de 4.000 euros. Una manera excel·lent de reconèixer la feina de qualitat que fan aquests valents que ens acosten obres escrites en una llengua tan llunyana, similar al nou sistema que ha implantat l’International Man Booker Prize, que premia autor i traductor repartint-los el premi al 50%.

També trobo molt bona idea que el nom del premi sigui, precisament, el d’una persona que ha estat un pont entre la cultura xinesa i la nostra: Marcela de Juan. Va ser ella qui, ja entrat el segle XX, va fer arribar tot d’obres xineses al món hispanoparlant, obrint un camí que molts altres han seguit després. Per les seves circumstàncies familiars i culturals, filla d’un diplomàtic xinès i d’una ciutadana belga, és una de les persones més adequades per donar nom a aquest premi que tot just veu la llum.

Per tot això, us animo a seguir de prop l’evolució d’aquest premi, que s’ha convocat enguany per primera vegada i que donarà el primer premi a la tardor del 2017. Podeu ampliar informació a la web de la UAB, on s’expliquen clarament les bases. Si compliu les condicions, potser encara podeu presentar una obra traduïda vostra!

Anuncis

Entrevista a Javier Altayó

altayo_1Feia temps que teníem pendent parlar amb en Javier Altayó (Sabadell, 1978), traductor de xinès, però no acabàvem de trobar el moment. Ara, amb l’aparició recent de El problema de los tres cuerpos, que ha traduït directament del xinès al castellà, semblava lògic que ens poséssim en marxa.

En Javier és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’anglès i el xinès com a idiomes de carrera, i ha aprofundit els seus estudis de llengua i cultura xinesa a la Renmin Daxue i a Beijing Daxue, dues de les universitats més importants de la Xina. Fa un munt d’anys que viu a Taipei (ben aviat seran tants com els que va viure a Sabadell!), i hi hem compartit alguna iniciativa molt interessant, com ara la d’un club de lectura en xinès. Avui el coneixerem una mica més.

Javier, a hores d’ara ja deus estar molt adaptat a la vida a Taiwan, no? Com vas decidir-te a anar-hi?

A Taiwan m’hi sento com a casa. Des de ben petit m’havien atret la cultura de l’Àsia Oriental i el tarannà de la seva gent. Hi porto vivint de manera més o menys intermitent des de l’octubre de l’any 2001. L’onze de setembre d’aquell any, dia de l’atemptat de les Torres Bessones, jo era a casa fent una traducció tècnica de l’anglès avorridíssima. Estava molt decaigut perquè tot just havia tornat d’un any d’estada a la Xina on havia après moltíssimes coses tant de cultura com de llengua, però el meu nivell encara no era bo per a dedicar-me a traduir del xinès i per pressió familiar havia acceptat una feina de traductor de l’anglès que no m’omplia gens. D’alguna manera, l’impacte d’aquelles imatges esgarrifoses em va fer veure que la vida és molt curta i em va donar l’impuls que em calia per fer tot el possible per a tornar a l’Àsia, perfeccionar el meu nivell de xinès i dedicar-m’hi. El mes següent arribava a Taipei. Va ser una de les millors decisions de la meva vida.

A l’entrevista que vam fer a la Sara Rovira amb motiu del Dia de la Traducció vam tocar el tema estrella entre els traductors del xinès: es pot viure únicament de la traducció (literària) del xinès? Tu pots fer-ho o complementes aquesta activitat amb d’altres?

El cert és que entre aquells que traduïm al castellà o al català no en tinc notícia, tots ho complementem d’una manera o altra o fins i tot hi ha qui s’hi dedica per amor a l’art. En el meu cas concret la docència suposa al voltant del 80% dels meus ingressos, però no arriba al 20% de la meva jornada laboral. A part de fer classes de castellà, cosa que m’agrada perquè m’ho passo molt bé i l’ambient de progrés que es respira entre estudiants m’enriqueix, la major part del temps em dedico a traduir i a la consultoria i assessorament editorials.

La part de la docència queda clara, però… què vols dir, ben bé, amb “consultoria i assessorament editorial”? És el que també coneixem com a “serveis editorials”? En el teu cas, quines tasques duus a terme en aquest camp?

compound-eyesAquest concepte inclou tot un seguit de feines com ara la gestió de drets d’autor, l’elaboració d’informes de lectura i la correcció de proves. Diem que la figura del traductor és invisible, però trobo que des de fa uns anys comença a prendre un cert relleu. En canvi, darrera d’una obra traduïda s’hi amaguen moltes altres feines que sí que passen totalment desapercebudes. Per exemple, a les edicions en xinès de llibres com La clau Gaudí (高第密碼) no hi trobaràs el meu nom enlloc, però al darrera sí que hi ha la meva mà, vigilant que una ironia s’hagi interpretat com a tal, que quedi clar que aquest nom és d’un barri i no d’un carrer… Una de les fites de què em sento més orgullós en aquesta vessant de la meva feina va ser poder convèncer un editor taiwanès de comprar els drets de El pantano de las mariposas (蝴蝶的心事) de Federico Axat, tot i que per raons relacionades amb el seu final sorprenent en principi era una novel·la impossible de traduir al xinès. Per altra banda, encara tinc espines clavades i, per exemple, malgrat el meu informe de lectura positiu i el capítol de mostra que vaig traduir per a l’agent de l’autor Wu Ming-yi, encara no hem aconseguit vendre els drets de The Man with the Compound Eyes (複眼人), un llibre tan inclassificable com extraordinari.

Fins ara hem parlat de tasques invisibles aplicades a llibres en què no has participat com a traductor. Però tu també has traduït coses, i no sempre han estat de tipus literari. Què feies, abans de fer-te conegut amb la traducció de El problema de los tres cuerpos?

Abans feia moltes traduccions de tipus tècnic, però va deixar de sortir-me a compte. L’oferta laboral en aquest camp ha acabat evolucionat cap un perfil més aviat de corrector de traduccions automàtiques que no pas de traductor pròpiament, i això amb la conseqüent reducció de les tarifes. La part positiva d’aquest fet és que, gràcies a això, des de fa uns tres anys estic centrat en el món literari, cosa que em fa molt feliç.

Entrem en la part literària, doncs, que és la que ens ha empès, finalment, a fer aquesta entrevista. Parlem de les traduccions que has fet en aquest camp. Algunes, com El sueño de la montaña del oro (金山) i El problema de los tres cuerpos (三體), ja les hem llegides i n’hem parlat en aquest mateix bloc. Què ens en pots dir, tu?

montana-oroEl sueño de la Montaña del Oro, de Zhang Ling (Destino, 2012) pel que es veu no es va arribar a vendre gaire bé i és una llàstima, és una gran nissaga familiar que ho té tot: sexe, drama, èpica… Tot i les complexitats del llenguatge tècnic de El Problema de los Tres Cuerpos, a dia d’avui aquesta ha estat la traducció més complexa tant pel que fa a la llargada com pel que fa a la varietat de temes i registres que arriba a tocar. A més la vaig fer en un temps rècord: va arribar a sortir abans que la versió anglesa.

Pel que fa al conte Quién cuidará de los Dioses de Liu Cixin (Inclòs a Terra Nova 3, Fantascy, 2014) va ser un caramel, un regal que em va fer en Mariano Villarreal, apostant per fer una traducció directa del xinès com cal. Per mi va ser un tast de la genialitat d’en Liu i preludi del que un parell d’anys després em vindria amb la trilogia.

Doncs parlem de la trilogia, almenys de la primera part. Què ha significat traduir-ho, per a tu?

Un honor i un plaer molt grans, però també una responsabilitat extrema. La novel·la ens ha explotat a les mans i la gent clama per les entregues següents, els meus editors es mereixen un monument a la paciència. M’estimo tant el material que mai estic content amb el que faig, m’han d’anar exigint cada entrega i mai no m’havia passat.

Totes les teves traduccions són traduccions directes, sense versió intermèdia en idiomes com ara l’anglès. Creus que el mètode de la traducció indirecta, que havia estat força habitual en el cas de llengües llunyanes com ara el xinès, està desapareixent?

tres-cuerpos-liu-cixinPel que veig sí que desapareix, i ja era hora. La versió anglesa duia mesos al mercat quan vaig rebre l’encàrrec i per tant vaig tenir la sort de, un cop acabada la feina, en aquell últim mes que els traductors deixem reposar el text en un calaix abans de posar-nos a corregir-lo i enviar-lo a l’editorial, poder veure com s’ho havia fet ell abans de decidir-me, però en tot cas la meva traducció de El problema de los tres cuerpos és una traducció directa, igual que la d’en Ken Liu, i el lector pot triar indistintament l’una o altra perquè totes dues són igual d’adequades.

 

Per anar tancant l’entrevista, voldríem saber quines dificultats diries que té, traduir del xinès?

Anava a dir traslladar bé la veu narrativa característica de cada autor, però això no només és cosa del xinès. Potser que sempre t’has d’empescar maneres d’acurtar la gran distància que separa culturalment els lectors de la versió xinesa original i els de les meves traduccions (més de la que hi pugui haver amb el públic anglosaxó). No sé… dificultats n’hi ha, sens dubte, però personalment, com a traductor del xinès, les característiques d’aquesta llengua em fan sentir alliberat. Amb això vull dir que quan tradueixo al castellà d’una llengua culturalment i morfològicament més propera com ara l’anglès, no sé, cada vegada que per exemple un «house» no acaba sent un «casa», cosa que com tu saps pot no ser el cas, m’ho recriminen i m’ho fan justificar.

Una última pregunta: quant de temps haurem de resistir els qui hem quedat enganxats a la primera per de la trilogia de Liu Cixin?

La segona part surt al març i la tercera a l’octubre.

Bé, Javier, t’agraïm molt el temps que ens has dedicat i totes les coses que has compartit amb nosaltres. Evidentment, el teu gran hit ara mateix és El problema de los tres cuerpos, però estem segurs que publicaràs moltes altres traduccions tan bones com aquestes o més encara. Esperem poder-ne parlar aquí, a Caràcter Xinès.

Mentrestant, si voleu, podeu seguir el blog visual d’en Javier a Tumblr: http://altayo.tumblr.com

Dia de la Traducció: parlem amb la Sara Rovira

El 30 de setembre és el Dia Internacional de la Traducció. Per què? Doncs perquè és el dia de Sant Jeroni, patró dels traductors. Al blog L’illa deserta, germà bessó d’aquest, trobareu més informació sobre aquest tema.

sararovira
Sara Rovira-Esteva

Aquest any hem volgut celebrar el nostre dia parlant amb una traductora del xinès que té una trajectòria llarga i consolidada, i que ben aviat publica una nova traducció. Es tracta de la Sara Rovira-Esteva, llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (anglès i xinès al català) i doctora en Teoria de la Traducció. A més de la seva tasca com a traductora, la Sara és professora a la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat, on ensenya llengua i lingüística xinesa, a més a més de traducció del xinès. Així mateix, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i és traductora jurada del xinès al català. A més de tot això, és companya de promoció de la qui escriu, o sigui que és un plaer repassar amb ella diversos aspectes de la seva trajectòria professional.

Sara, quan et vas matricular a la carrera de Traducció i Interpretació calia triar un idioma principal, que en el teu cas era l’anglès, i un de secundari. Per què va ser el xinès? Ja tenies clar que t’hi volies dedicar o, com en el meu cas, la tria va ser accidental?

En realitat, la meva idea era fer alemany, del qual ja tenia un nivell elemental, però a l’hora de triar només quedàvem places a portuguès i xinès i em vaig decantar pel que em suposava un major repte personal.

A la universitat es dediquen moltes hores a l’aprenentatge del xinès, però… creus que és viable tenir-ne un coneixement suficient sense anar a la Xina? Aquesta pregunta és vàlida per a tots els idiomes, però potser és encara més pertinent en el cas del xinès…

Sincerament penso que no. Crec que és imprescindible passar un temps a la Xina no només per la qüestió del nivell d’idioma, sinó també per qüestions culturals que després constitueixen una competència fonamental per a la nostra formació com a mediadors entre aquestes dues cultures i per a la comunicació intercultural en general.

En el teu cas, després d’una estada llarga a la Xina durant la carrera (i d’altres que has fet posteriorment) has aconseguit un domini del xinès que t’ha permès dedicar-t’hi professionalment. El teu perfil és ric en matisos, i ens agradaria començar per la teva dedicació a la traducció. Les traduccions que fas són principalment literàries o també en fas d’altres tipus?

Puntualment també he tingut l’oportunitat de traduir algunes pel·lícules tant al castellà com al català i de tant en tant faig alguna traducció jurídica. Val a dir, però, que ni la traducció literària, ni l’audiovisual ni la jurídica em donarien de menjar, ni totes juntes ni per separat, en el cas del xinès.

Tu ets una de les tres traductores jurades del xinès al català que hi ha a Catalunya. Això vol dir que tens molta feina amb traduccions d’aquesta mena? O el mercat és petit?

Realment m’arriben molt poques traduccions d’aquesta mena. Penso que el mercat amb aquesta combinació lingüística és petit, però que encara ho és més en aquest àmbit, en què hi predomina la combinació xinès-castellà i, fins i tot, xinès-anglès. En tot cas, m’arriben més casos d’inverses (català-xinès) que a l’inrevés i, sobretot, de documents més de caire administratiu (expedients acadèmics, antecedents penals, etc.).

nina-pequinParlem ara de la traducció que té més visibilitat: la traducció literària. Tu ja has traduït uns quants llibres, que cobreixen un ventall molt ampli de temes. Et vas estrenar amb la traducció de novel·la curta del segle XVIII, i posteriorment has traduït autors com Ma Jian i Chun Sue, sense oblidar-nos de Gao Xingjian, premi Nobel de literatura (any 2000). Segur que tots tenen aspectes complicats, però… quin t’ha fet suar més?

La veritat és que tots han suposat un repte i m’han plantejat les seves pròpies dificultats. Del San Yan: una tria, recordo la dificultat de trobar l’equilibri entre el llenguatge arcaic de la narració i el to directe i fresc dels diàlegs. De Treu la llengua saburrosa de Ma Jian el que em va costar més va ser trobar tots els referents a la cultura budista i tibetana. De La nina de Pequín, en canvi, recordo la dificultat de trobar el to juvenil i col·loquial de l’autora en català, a més a més de tots els referents a la cutura punk xinesa dels anys 90. Del premi Nobel, Gao Xingjian, el que em va costar va ser la seva prosa de contingut abstracte amb sintaxi francesa i, finalment, dels Diaris del Sàhara destacaria els nombrosos referents literaris i filosòfics a la cultura xinesa camuflats dins del text, a més a més de la impossibilitat de recuperar els noms propis àrabs i amazigs originals perquè queden totalment irreconoscibles després de passar pels caràcters xinesos.

Parlem del futur immediat, d’aquests Diaris del Sàhara, de Sanmao, que publica un segell nou, _Rata:, d’aquí a tres setmanes. Què ens en pots dir, per fer-nos-el comprar?

rata_portada-sanmao-catDe la Sanmao puc dir que és una autora que t’atrapa. Una mena de trobadora que t’agafa de la mà i et duu d’aventures amb ella. És una dona directa, que et captiva pel seu sentit de l’humor, la seva frescor, la seva vitalitat i empenta. Diaris del Sàhara són el testimoni del pas d’una taiwanesa pel Sàhara espanyol dels anys 70, un punt de reflexió i d’encontre entre tres cultures molt diferents, que ella ens ensenya a través de la seva mirada a vegades divertida, a vegades tràgica, però absolutament sempre des del cor i des de la seva necessitat d’explicar i compartir.

I la pregunta clau és: San Mao o Sanmao, com es veu en alguna foto de la coberta?

Doncs nosaltres apostàvem, tal com prescriu l’ortografia del pinyin, per San Mao separat. Això no obstant, el seu agent i la seva família van insitir que volien que el seu nom sortís transcrit junt i no hi ha hagut res a fer al respecte.


Aquí hem tocat un tema important: la transcripció de noms xinesos. Aquest tema apareix a la Guia de tractament de mots xinesos que va elaborar el TXICC, del qual ets membre fundadora i investigadora principal. Aquesta guia, que es va publicar en català i en castellà, conté una sèrie de directrius i orientacions per intentar posar una mica d’ordre en l’ús que es fa de les paraules d’origen xinès. Com va ser el procés d’elaboració? En quina mena de persones es va pensar a l’hora d’elaborar-la?

btpl13_guia-mots-xinesos-jpg_558860114El punt de partida d’aquesta guia va ser l’anàlisi de la situació i la identificació dels problemes i les necessitats lingüístiques observades en diferents contextos pel que fa al tractament dels mots d’origen xinès en català. L’equip de treball el formàvem professores de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra i membres adscrits externs, integrants del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català i el Castellà. Per tal que la iniciativa no es quedés en l’àmbit universitari i tingués l’impacte social desitjat, vam buscar l’assessorament i la complicitat d’institucions i serveis lingüístics de referència, concretament l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT.

El perfil dels usuaris no només inclou professionals de la llengua i de la comunicació, com poden ser periodistes, traductors, intèrprets i lingüistes, sinó també bibliotecaris, mestres, mediadors, jutges, metges o, en general, tota persona que hagi de fer ús de termes d’origen xinès que cada cop són més a casa nostra.

A part de tot el que hem comentat fins ara, tu et dediques a la docència en l’àmbit del xinès, i ja han passat per les teves mans un munt de promocions. Com veus el futur de la traducció del xinès? Tenim professionals ben preparats?

Penso que el fet que s’hagin diversificat els estudis, ja que ara també comptem amb un grau en Estudis de l’Àsia Oriental, a més a més del grau en Traducció i Interpretació, és una bona notícia perquè cada cop la nostra societat compta amb una major massa crítica més ben preparada perquè ha gaudit de més i millors recursos durant el seu procés de formació. Això no obstant, penso que la societat en general encara no valora suficientment la tasca del traductor-mediador amb aquest perfil.

Moltes gràcies, Sara, per les respostes i el temps que ens has dedicat. Esperem que aquest sigui el primer perfil de traductor que publiquem en aquest blog, i t’agraïm molt que ens hagis ajudat a trencar el gel.

Lectors, ja ho sabeu: el 26 d'octubre, tenim una cita amb una Rata i amb Diaris del Sàhara!