Sant Jordi 2018: la dificultat de comprar xinès

Sant Jordi 2018
Arriba Sant Jordi, i a tots ens venen ganes de comprar llibres. Si us és igual llegir una literatura que una altra, no tindreu problema per trobar material. En canvi, si el que voleu és comprar obres de literatura xinesa, ho podeu tenir més complicat. Sobretot perquè, a les paradetes, la gran majoria de llibres són en català i en castellà, i en aquests dos idiomes no hi ha gaire material xinès traduït. Això no és nou, ja n’hem parlat abans.

De tota manera, la presència tampoc és nul·la, o sigui que alguna recomanació sí que us podrem fer. Aquí teniu unes quantes idees:

El primer de la llista, Xina Fast Forward, encara no l’hem ressenyat aquí al blog, però sí que ens l’hem llegit i us el recomanem. Es tracta d’una combinació equilibrada entre les vivències personals i les professionals de Sergi Vicente, excorresponsal de TV3 a la Xina. És totalment recomanable per recordar les vostres pròpies vivències i per aprofundir en casos que han estat objectiu de l’escrutini internacional.

També és molt interessant Crónica de una explosión, del qual hem parlat fa molt poc. A més del que ja expliquem a la ressenya, volem afegir la gran qualitat de la traducció i de l’edició del llibre. Tots som conscients que una obra ben escrita (traduïda) es llegeix millor, i que un llibre bonic i agradable a la vista fa de més bon agafar. No us el deixeu perdre.

Seguim amb un gran clàssic: El pabellón de las peonías, traduït per la magnífica Alicia Relinque Eleta. Recordem que aquest llibre va ser el guanyador de la primera edició del Premi Marcela de Juan, que premia la traducció directa al català o al castellà d’una obra escrita en xinès. Es tracta d’un llibre amb una traducció esplèndida, notes a peu de pàgina perquè no us perdeu cap detall i una edició cuidadíssima. Creieu-me: quan acabeu de llegir-lo, us agradarà tenir-lo als prestatges de casa.

Tanquem la llista amb el nostre autor xinès preferit: Yu Hua. En aquest cas, us recomanem Boy in the Twillight, un recull de relats que us mostrarà històries “petites”, íntimes, de gent normal i corrent, però que us arribaran molt endins. Ja sabeu que Yu Hua és especialista a retratar ambients i situacions molt diversos, i en aquest cas ha tornat a fer una demostració magistral d’aquesta habilitat seva.

Fins aquí, recomanacions de llibres que m’he llegit. Però, evidentment, hi ha més coses en dansa…

Recordeu que no fa masssa s’ha publicat El fin de la muerte, que tanca la trilogia que Cixin Liu va començar amb El problema de los tres cuerpos. El dubte que tinc és si aquest tercer volum serà tan poderós com el primer o si, al contrari, seguirà la tendència a la fluixera del segon. També fa molt bona pinta Record of regret: a novel, de Dong Xi, publicat en anglès tot just fa un mes.

A part d’aquests llibres en concret, suposo que no us estranyarà que us recomani qualsevol dels llibres de Yu Hua (no oblidem El passat i els càstigs o la magnífica Brothers) o de Yan Lianke. En el cas d’aquest darrer, trobareu que Automática Editorial ha publicat alguns dels seus llibres més sonats.

Us en recomanaria més, però encara no estan a la venda. Per exemple: haurem d’esperar als deures d’estiu per a la propera novel·la de Yan Lianke, que surt al juliol (The day the sun died).

Bon Sant Jordi, i bona compra!

Death of a Red Heroine

Qiu Xiaolong. Death of a Red Heroine.
Editorial: Sceptre.
Versió Kindle, equival a 465 pàgines.

death-red-heroineJa havia llegit una altra novel·la de Qiu Xiaolong protagonitzada per l’inspector Chen, un policia amb aficions poètiques que es dedica a investigar casos diversos. Era Visa pour Shanghai, i la vaig trobar molt fluixa. En el cas de Death of a Red Heroine (atenció: possible spoiler), he de dir que està força millor, tot i que continua quedant a força distància del noir escandinau.

Aquesta és una història que enganxa, tot i que és tirant a lenta. Els girs que fa l’argument són més aviat imprevisibles, i això sempre s’agraeix. A més, l’autor aprofita per introduir el lector en el món de la burocràcia xinesa, amb dosis importants de fragments informatius sobre la societat, el Partit Comunista, els privilegis dels fills d’alts càrrecs, la visió col·lectiva dels membres del partit (“tot sigui pels interessos del partit”), les normes socials (“un home i una dona no poden compartir habitació d’hotel si no estan casats”) i moltes altres coses. Trobo que és una bona manera de presentar el seu país a la resta del món als lectors que no estan avesats a llegir sobre la Xina, i això em fa pensat que, segurament, es tracta d’un llibre pensat, directament, per a lectors no xinesos.

El que se’m fa pesat, i que ja vaig comentar en l’entrada de l’altre llibre que li he llegit, és la referència constant a dites confucianes i, sobretot, la presència abundant de poemes, ja sigui d’autors clàssics o suposadament del protagonista. Ah, i per postres diu que tradueix poesia i novel·les. Si sou traductors, entendreu que no m’empassi que un agent de policia, que ja de per si té les hores prou plenes, a sobre treballi com a traductor… de poesia… en fi.

Sincerament, aquest llibre perd força quan l’autor comença a divagar sobre poesia i sobre la visió poètica de les coses. No tinc clar que barrejar això amb assassinats i intrigues polítiques sigui una bona idea. Tot plegat, un tres molt molt peladet.

Crónica de una explosión

YAN-Lianke_Crónica-de-una-explosiónYan Lianke. Crónica de una explosión.
Títol original: 炸裂志.
Trad.: Belén Cuadra Mora.
Automática Editorial.
460 pàgines.

Aquest llibre ja me l’havia llegit en francès, i ja n’havíem parlat en aquest blog, però vaig tenir l’oportunitat de rellegir-me’l, aquest cop en castellà, i no vaig dubtar a aprofitar l’ocasió. I el resum d’aquesta entrada és que la versió castellana, traduïda per Belén Cuadra i publicat per Automática Editorial, no decep gens. És molt bona.

Resituem-nos en la història: en aquest llibre Yan Lianke ens explica l’evolució d’una població situada a la regió de les muntanyes Balou, on sol situar les seves històries. En aquest cas, el que veiem és un reflex de l’acceleració del desenvolupament xinès, i també els canvis que implica. El que al principi de la història és un simple llogaret es converteix en una gran ciutat a una gran velocitat, i això no és sempre bo. Si llegiu aquest llibre, podreu veure entre línies una crítica al desenvolupament actual de la societat xinesa, que en molts casos es produeix a pesar de les conseqüències negatives que té per a l’entorn o per a la societat mateixa.

Els protagonistes principals, en Kong Mingliang i la Zhu Ying, representen aquesta voluntat de millora continua, sense paciència: ho volen tot i ho volen ara. I, al mateix temps, volen posseïr la ciutat per poder dir que és “de la seva família”, per poder escriure un capítol més de la història d’odis i revenges que ja venen dels seus pares. Entre ells dos també s’estableix una relació d’amor i odi que acaba afectant l’evolució del poble.

Un altre aspecte destacat és com l’autor recorre al comportament de la natura per reflectir els sentiments dels personatges o les situacions que es produeixen al llarg del llibre. El resultat és una combinació estranya de plantes que al principi costa d’assumir, però que acabem entenent i integrant en la història. És habitual, doncs, trobar una planta de crisantems on surten peònies o una perera que dona pomes. Al principi és estrany, però després veureu que la natura, en certa manera, es converteix en un personatge més de la història.

Vull destacar, a més, la feina que han fet traductora i editorial. En aquest cas, aprofitant que ja coneixia la història, m’he fixat especialment en la traducció, i he de dir que Belén Cuadra Mora apunta maneres i ens ofereix una redacció culta, precisa i que m’ha fet recordar grans traduccions d’altres traductores amb una carrera més consolidada en el panorama de la traducció al castellà. No tinc cap mena de dubte que ens pot oferir grans alegries en aquest àmbit i, de fet, us animo a llegir altres obres que ja ha traduït, com ara Los besos de Lenin i El sueño de la aldea Ding, publicades també per Automática Editorial. I també cal seguir els passos d’aquesta editorial, que està fent una bona feina en l’àmbit de la selecció de literatura xinesa i s’ha atrevit a portar-nos algunes de les obres més destacades de Yan Lianke. A part d’això, cal dir que l’edició dels llibres és impecable, amb una bona mida, unes portades atractives i molt característiques, una tipografia molt agradable de llegir i de bona mida. En resum: un plaer per als sentits.

Tancaré l’entrada, doncs, dient-vos que aquest llibre val molt la pena i que és un bon candidat per a la llista de Sant Jordi, una festa que no tardarà gaire a arribar.

Boy in the twilight

Yu Hua. Boy in the Twilight: Stories of the Hidden China.
Traductor: Alan H. Barr.
Títol original: .
Editorial: Pantheon.
208 pàgines.

boy-in-the-twilight-yu-huaA Boy in the Twilight, Yu Hua ens ofereix una de les coses que millor sap fer: petits retrats de la realitat xinesa d’avui dia. Hi trobareu, doncs, relats no excessivament llargs que, en lloc d’intentar cobrir un espai de temps llarg, se centren en fets concrets.

Què hi trobarem, al llibre?

Per exemple, la història que dona títol en aquest volum gira entorn d’un nen que passa gana i roba una poma, i la reacció del botiguer i el càstig. A “Appendix”, els dos germans malinterpreten les explicacions del seu pare sobre l’apèndix i quasi el fan morir, a “Mid-air collisions” veiem que hi ha dones que exerceixen un control total sobre els seus homes, fins al punt que aquests no gosen sortir de casa sense el seu permís. I també hi ha “On the Bridge”, la història d’una parella amb problemes. A “Timid as a Mouse” hi trobarem un noi que és l’objecte de les gracietes i les conyes d’altres nens, un tipus de personatge que també apareix en altres relats de Yu Hua. “Why do I have to get married” és un relat curiós sobre un home que busca una excusa per divorciar-se i embolica la troca de la manera més tonta, obligant un amic a casar-se amb la seva dona.

Voldria fer una menció especial de “Their son”, que pot ser un reflex del que està passant a la Xina (però, també, en altres llocs del món). Els pares s’esforcen molt per tirar endavant i estalviar. El fill, en canvi, s’ha tornat un finolis que no agafa l’autobús perquè diu que fa pudor, i agafa taxis per moure’s per la ciutat. Podria ser, doncs, una al·lusió als “petits budes” xinesos, la generació de fills únics que han crescut tan envoltats d’atencions que, potser, han perdut el contacte amb la realitat i donen moltes coses per garantides.

Com sabeu, Yu Hua és un dels meus autors favorits, i la gran majoria de llibres que li he llegit m’han agradat molt. Aquest n’és un. Si encara no heu llegit res d’ell, potser és un bon llibre per començar. Si preferiu llegir novel·la, us recomano Vivir!Brothers. Totes dues les hem comentades en aquest blog.

 

El pabellón de las peonías

Tang Xinzu. El pabellón de las peonías o Historia del alma que regresó.
Traductora: Alicia Relinque Eleta.
Títol original: 牡丹亭.
Editorial: Trotta.
472 pàgines.

pabellon-peonias-relinqueAquest llibre és especial. No, la història no és gaire innovadora ni és difícil esbrinar com acabarà, sino que més aviat és força previsible. L’encant principal de El pabellón de las peonías no és res de tot això, sinó el fet de tenir entre les mans una obra que té més de 400 anys i que ha estat capaç d’envellir dignament. Igual que altres grans obres de la literatura tradicional xinesa, com ara Sueño en el pabellón rojo (edició revisada per la mateixa Relinque) Jin ping mei (traduïda també per Relinque), El pabellón de las peonías ens transporta directament a una altra època gràcies a la qualitat de la traducció, obra d’Alicia Relinque Eleta i I Premi Marcela de Juan a una traducció directa del xinès al castellà.

Però anem per ordre: l’argument. És típic: una noia de casa bona s’enamora d’un noi mentre dorm, i l’amor és tan i tan potent que la consumeix i… es mor (si us mireu ben bé el títol, veureu que això no és un spòiler). A partir d’aquí, caldrà veure si els dos enamorats aconsegueixen reunir-se o no, però la gràcia és, sobretot, veure com s’enllacen fragments de teatre amb versos poètics, tot ple d’al·lusions a referents culturals que seria impossible capir sense les notes de la traductora, que apareixen de manera constant al llarg del llibre. Podem dir, doncs, que l’element central del llibre és la tasca de la traductora, que cal apreciar en tota la seva magnitud.

Dit això, cal destacar també el preciosisme de l’edició de Trotta, que s’ha mullat a fons publicant una obra que no serà un best seller i que es publica més per militància que per fer-hi quatre calers. Es mereix, doncs, la vostra compra: apunteu-vos-el per a Sant Jordi!