POESÍA CHINA: del siglo XXII a.C. a las canciones de la Revolución Cultural

Marcela de Juan. POESÍA CHINA: del siglo XXII a.C. a las canciones de la Revolución Cultural.
Alianza Editorial
365 pàgines

Marcela-de-JuanAquest any s’ha convocat la primera edició del Premi de Traducció Marcela de Juan, que vol fomentar la traducció del xinès al català i el castellà donant un premi substanciós (4.000 €) al traductor de l’obra guanyadora. Així, doncs, m’ha semblat especialment oportú llegir alguna de les obres d’aquesta dona. L’elegida ha sigut aquesta antologia poètica que va des de mostres antiquíssimes fins a poemes de Mao i de la dècada de 1970.

El primer que m’ha agradat del llibre és que l’etapa que cobreix no es queda en la Xina clàssica, sinó que arriba fins ben ençà del segle XX. Si heu llegit poesia clàssica xinesa, veureu que el que apareix en aquest llibre és el que sol aparèixer habitualment: autors com Li Bai o Su Dongpo, temes típics com ara la pobresa del pagès, l’enyor del funcionari desplaçat, gent que beu constantment… També podreu apreciar-hi crítiques al sistema establert i queixes sobre la vida pobra del pagès, o sobre dones abandonades.

També és molt interessant la part en què podem llegir poemes de la República. Es veuen frescos, nous i moderns, molt diferents del clàssics. Valen molt la pena.

Així mateix, el llibre inclou uns quants poemes de Mao Zedong, que sempre és una cosa curiosa de veure. Quants dels nostres dirigents (electes o no) han escrit mai cap cosa que s’assembli mínimament a un poema?

Finalment, agraeixo molt la sinceritat de de Juan, que a la introducció ens comenta que, en el fons, aquestes antologies acaben incloent més o menys el mateix, i que ha considerat que calia afegir alguna cosa més moderna perquè els lectors no es morissin de l’avorriment… sembla una tonteria, però això m’ha fet mirar-me l’autora amb més simpatia.

Vull aprofitar l’ocasió per dir-vos que comencem un període molt marcat pel premi Marcela de Juan. Com alguns ja sabeu, formo part del jurat, i això vol dir que tenim molts llibres per llegir d’aquí al setembre, i que es redueix significativament el temps que queda per llegir llibres que us pugui comentar aquí (evidentment, no parlarem dels llibres que estan en concurs fins que no en sapiguem el resultat!). Per aquest motiu, és molt possible que la periodicitat de publicació sigui inferior. De tota manera, el blog continua!

Anuncis

The Chairman’s Bao

inici
Pantalla d’inici

Tot i que no és gaire evident, aquest blog no només està pensat per parlar de llibres. De fet, en la nova etapa (diguem-ne “etapa WordPress”), la idea era parlar una mica de tot el que tingui a veure amb la lectura d’obres xineses. Això inclou eines de lectura que ja hem comentat, com ara la grandíssima app Pleco, que no només és un diccionari, i que haurem de repassar ben aviat perquè no para d’incorporar funcions i la nostra entrada pot haver quedat desfassada.

Per això avui us vull parlar de The Chairman’s Bao, una plataforma pensada per ajudar els qui ens fa mandra llegir en xinès. Ho reconeixo: em fa mandra. És molt més fàcil i ràpid llegir en qualsevol dels altres idiomes que domino, i acabo negligint una llengua que em va costar molt d’adquirir. Per això és important comptar amb apps com aquestes, que et faciliten la lectura de textos curts que parlen del dia a dia.

Què és, ben bé, The Chairman’s Bao? Doncs és una plataforma que dóna accés a articles d’actualitat que ens parlen de la Xina i que estan redactats tenint present el nivell del lector, que només ha de triar la categoria del nivell HSK que li correspongui.

The Chairman’s Bao va començar com a servei gratuït, i ara és un servei freemium. És a dir: si el fas servir gratuïtament, només pots accedir a determinats articles, mentre que si pagues la quota tens accés a tots els articles. En canvi, sembla que la resta de funcions sí que estan a disposició dels usuaris de la versió gratuïta.

Si teniu prou temps per treure’n profit, jo crec que val la pena triar l’opció de pagament. Per què? Doncs perquè inclou tot això:

  • Lectura assistida

    Plataforma multidispositiu. Ofereix una plataforma web des d’on podeu controlar el vostre perfil, una base de dades on acumuleu vocabulari i moltes coses més. Però la cosa no acaba aquí, perquè també disposeu d’una app per a mòbil i tauleta des d’on podeu llegir còmodament.

  • Lectura assistida. Si esteu llegint un article, només cal que toqueu la paraula que no enteneu i apareix un pop-up amb la traducció en anglès.
  • Vocabulari personal. Quan us apareix aquesta finestra pop-up, teniu la possibilitat d’afegir aquesta paraula o expressió al vostre vocabulari personal. Aquest vocabulari el podeu segmentar i ordenar des de la plataforma web i des de la mateixa app.
  • Pràctica sobre la marxa. En la mateixa finestra pop-up podeu veure en quin ordre s’escriuen els traços de cada caràcter seleccionat i practicar vosaltres mateixos.
  • Flashcards. Sí, són com una condemna, però hem de reconèixer que aquestes targetetes són força útils per exercitar la memòria i aprendre el vocabulari que heu anat guardat.

Com podeu veure, és una manera àgil i còmoda de llegir textos curts en xinès connectats amb l’actualitat de la Xina. Estareu al dia i practicareu la lectura en aquest idioma. Si necessiteu més informació sobre com funciona, visiteu aquesta pàgina per veure com us suggereixen que feu servir l’eina.

The Man with the Compound Eyes

Wu Ming-Yi. The Man with the Compound Eyes.
Traductor: Darryl Sterk.
Editorial: Harvill Secker, agost 2013.
Títol original: 複眼人.
Versió Kindle equivalent a 307 pàgines.

man-compound-eyes-wu-ming-yiAquest és un llibre estrany, molt estrany. Les crítiques li són totalment favorables, miris on miris. Tot i així, a mi m’ha resultat una història difícil de digerir, amb elements màgics, o surrealistes o com en vulgueu dir, que s’escapen del que són els meus gustos habituals. I, ja em perdonareu, però no li acabo de trobar la gràcia a això dels “compound eyes”… accepto crítiques! (Poseu-les als comentaris.)

De tota manera, com sempre, les coses no són blanc o negre i el llibre també té les seves coses postives. La història ens porta a Taiwan, lluny de la capital, i ens acosta a les minories ètiques originàries de l’illa. La protagonista, l’Alice, ha perdut fill i parella, i està una mica descolocada. L’arribada d’una mena de cicló ple de merda (sí, escombraries i restes diverses) la farà reactivar, ja que també es queda sense casa i troba un noi sortit d’alguna illa desconeguda, l’Atile-i, amb qui resseguirà la ruta en què es van perdre el seu fill i home.

Tot això va acompanyat d’una rica descripció de l’illa: gent, vegetacions, costums… tot plegat una narració situada en un lloc menys idílic del que sembla, on la natura reclama el seu espai. Diuen que aquest llibre es podria considerar una mena de “paràbola ecològica” i que l’autor, Wu Ming-Yi escriu sobre “ecofantasia”, i segurament és veritat, si hem de jutjar sobre la base d’aquest llibre: segons el blog Full Stop, l’autor es va basar en informació sobre el que anomenen “Pacific Garbage Patch”, una part de l’oceà Pacífic on s’acumulen tot de residus que van flotant on els porten els corrents marins.

No sé. Potser als qui us agrada més la literatura fantàstica us enganxarà més que a mi, però per a mi deixa massa assumptes per tancar…

Une famille explosive

Yan Ge. Une famille explosive.
Trad. Alexis Brossolet.
Ed. Presses de la Cité.
Títol original: 我们家。
Versió Kindle, equivalent a 320 pàgines.

womenjiaEn aquest llibre, Yan Ge ens presenta una família plena de desavinences i secrets. La narradora, una noia jove, és la filla del protagonista i, tot i que se’ns diu que està boja, no acabem de saber ben bé què li passa ni perquè. I això sí que m’ha fotut, perquè és de les poques coses que ens quedem sense saber.

Pel que fa a la resta, coneixerem tota una sèrie de personatges amb una varietat de caràcters realment al·lucinant. El protagonista, per exemple, que es diu Shengqiang i és el germà petit de la família, és un home de negocis que ha hagut de treballar molt per guanyar-se el seu lloc, està convençut que sa mare li dóna la tabarra més del que tocaria i es fa un fart de beure i anar amb dones… que no són la seva. La seva dona, precisament, està ja farta d’aquesta situació, però tampoc s’atreveix a deixar-lo per motius diversos. La germana d’en Shengqiang és la gran dels tres germans i és una presentadora de televisió vinguda a menys que torna al seu poble envoltada de misteri… i també hi ha misteri entorn del germà mitjà, en Zhiming, que té algun compte pendent, sobretot amb la mare.

Ai, la mare. És, segurament, el personatge més hilarant i enervant de la història, una mica en la línia de les mares que dibuixa en Jonathan Franzen: unes mares que solen ser emprenyadores, “mandones” i que solen estar obsesionades amb fer que es compleixi la seva voluntat, peti qui peti.

Veient tot això, podeu pensar que és un llibre divertit. I tindreu raó. Une famille explosive es llegeix ràpidament, és divertit i, alhora, conté algunes al·lusions als canvis que ha patit la societat xinesa, com ara quan ens explica els llocs que en Shengqiang coneixia de jove i que ja no existeixen. Dit això, però, m’adono que últimament només faig que llegir llibres d’autors xinesos que retraten una mena de corrupció de “baixa intensitat”, present a tots els nivells de la vida quotidiana. No estem parlant d’estafes a gran escala, sinó de convidar els clients a sopar per tancar un tracte, aconseguir-los “companyia femenina”… i tot regat amb litres i litres d’alcohol, fins al punt que en Shengqiang té problemes de salut.

Una qüestió a part, però, és com un llibre que, en origen, es diu 我们家, que, de bones a primeres, podríem traduir com a La nostra família, s’acaba convertint en “Una família explosiva”, sense oblidar la proposta anglesa, que és The Chilli Bean Paste Clan (com a mínim aquí es fa referència al negoci familiar). Sí, ja sabem que amb els títols es fan meravelles, però potser aquest cop han anat massa lluny? O és que jo sóc poc creativa?

En resum, doncs, podríem dir que és un llibre en la línia habitual de Yan Ge, que ens ofereix històries plenes de color i molt àgils de llegir, tot i que li trobo a faltar una mica de gravitas. Però bé, és jove i això ja li vindrà amb l’edat. Ja vam parlar del seu White Horse en una altra entrada i, si voleu saber alguna cosa més sobre la seva vida personal, us podeu llegir aquest article i sabreu que viu a … Irlanda! 

Marcela de Juan: premi a la traducció

Premi de Traducció Marcela de JuanJa fa uns dies que va saltar la notícia: a partir d’aquest any, comptarem amb un premi que reconeixerà les traduccions del xinès que es publiquin en català i en castellà. Una gran idea nascuda en aquest fantàstic clúster del món de la sinologia que tenim a Catalunya, al cor de la qual hi ha l’Institut Confuci i la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC). Una idea que pot motivar molt els professionals d’aquest sector, tant si ens dediquem a la traducció literària com si no, ja que és un punt de llum, una guia.

Fa temps que penso que és una llàstima que ens arribi tan poca obra traduïda de la Xina, especialment al català. També és una llàstima que, de vegades, el que ens arriba vingui marcat per l’etiqueta “dissident”, com si el fet de ser-ho garantís la qualitat literària. Per això trobo que la instauració d’un premi d’aquestes característiques pot ajudar a fer visible la feina de traductors i editorials i, possiblement, generi més interès en aquesta literatura que ens reserva tantes hores de diversió, plaer i contemplació. Perquè, a la Xina, hi ha de tot. No ens podem quedar només amb les obres de Mo Yan o Yan Lianke, autors reconeguts a tot Europa, sinó que hem d’anar més enllà i conèixer autors joves com Yan Ge, retrobar clàssics com El pabellón de las peonias o consolidar el coneixement d’autors polifacètics com Yu Hua.

Cal destacar que aquest premi és per al traductor, no per a l’autor. Cada dos anys s’atorgarà a una obra traduïda al català o al castellà (el 2017, castellà; el 2019, català, etc.) i el traductor de l’obra guardonada rebrà un premi de 4.000 euros. Una manera excel·lent de reconèixer la feina de qualitat que fan aquests valents que ens acosten obres escrites en una llengua tan llunyana, similar al nou sistema que ha implantat l’International Man Booker Prize, que premia autor i traductor repartint-los el premi al 50%.

També trobo molt bona idea que el nom del premi sigui, precisament, el d’una persona que ha estat un pont entre la cultura xinesa i la nostra: Marcela de Juan. Va ser ella qui, ja entrat el segle XX, va fer arribar tot d’obres xineses al món hispanoparlant, obrint un camí que molts altres han seguit després. Per les seves circumstàncies familiars i culturals, filla d’un diplomàtic xinès i d’una ciutadana belga, és una de les persones més adequades per donar nom a aquest premi que tot just veu la llum.

Per tot això, us animo a seguir de prop l’evolució d’aquest premi, que s’ha convocat enguany per primera vegada i que donarà el primer premi a la tardor del 2017. Podeu ampliar informació a la web de la UAB, on s’expliquen clarament les bases. Si compliu les condicions, potser encara podeu presentar una obra traduïda vostra!